Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0297-2023 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 19 de desembre del 2023 en relació amb la consideració de devolució d’actius als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
La societat X (d’ara endavant la Societat o Consultant indistintament), és una societat amb residència fiscal al Principat d’Andorra. L’objecte social de la Societat comprèn la gestió i explotació del seu patrimoni propi, integrat principalment per béns immobles localitzats a Andorra, provinents algun d’ells del patrimoni personal dels seus socis, havent estat la resta adquirits per la Societat.
La totalitat de les participacions pertanyen, des del moment de la constitució de la Societat, a la seva sòcia única, la Sra. A. D’entre els actius que integren el balanç de la Societat, revesteixen importància en aquesta consulta vinculant dues unitats immobiliàries localitzades en territori andorrà. Aquestes unitats immobiliàries, a diferència de la resta d’immobles gestionats per la Societat, són utilitzades per la Sòcia amb finalitats privatives, de caire residencial.
Concretament, un dels actius immobiliaris és l’actual residència habitual de la Sòcia, mentre que l’altre actiu és una borda que es vol destinar a ser la segona residència de la Sòcia o la residència habitual d’algun dels seus fills.
En atenció al destí d’aquestes dues unitats immobiliàries, la Societat vol retornar aquests actius a la seva sòcia única, sent la primera de les unitats immobiliàries destinada a ser la residència habitual de la Sòcia de forma indefinida i la segona a ser destinada com a residència estival i recreativa de la Sòcia o la residència habitual d’algun dels seus fills.
En vista de la situació descrita i tenint en compte l’aprovació i publicació de la Llei de reorganització empresarial, la Societat es planteja acollir la devolució dels actius al règim fiscal especial regulat per l’esmentada Llei.
La Societat realitzarà una reducció de capital amb devolució d’aportacions, transmetent les dues unitats immobiliàries anunciades a la descripció dels fets. En aquest sentit, com s’ha indicat anteriorment, la primera de les unitats immobiliàries es destinarà a ser la residència habitual de la Sòcia de forma indefinida i la segona a ser la residència estival i recreativa de la Sòcia o la residència habitual d’algun dels seus fills.
Amb referència a la qüestió sobre la possibilitat d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial el DTF conclou que segons la informació proporcionada, la societat té la intenció de restituir dos immobles a la seva sòcia; la primera de les unitats immobiliàries es destinarà a ser la seva residència habitual de forma indefinida i la segona es destinarà a la mateixa persona com a residència estival i recreativa o la residència habitual d’algun dels seus fills. Per tant, en la mesura en què els immobles es destinaran a l’ús residencial de la consultant o dels seus fills, en el cas en qüestió l’operació esmentada tindrà la consideració de devolució d’actius a l’efecte del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, amb independència que aquests immobles siguin o no l’habitatge d’ús permanent i habitual d’aquestes persones.
Tanmateix, s’ha de dir que la finalitat d’aquest règim és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució de les operacions de reorganització; així mateix, aquesta normativa pretén evitar que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci, sinó que estan basades en raons purament fiscals. En el marc d’aquest requisit, el Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’article 15, estableix el següent:
“Article 15. Aplicació del règim
El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’article 2, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’article 16.
No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’article 2 que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.
Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.”
En relació amb el fons econòmic de l’operació, els motius exposats a la consulta relacionats amb la simplificació i racionalització de l’estructura patrimonial de l’empresa i amb la protecció del patrimoni personal són motius econòmics vàlids a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.