La Taula d’El Periòdic

Andorra "garanteix" per llei un cert proteccionisme en alguns sectors econòmics, és el cas del sector immobiliari que es regula per la llei Andorrana: Llei dels agents i gestors immobiliaris, del 15-12-2000 que entre altres coses protegeix contra l'intrusisme empresarial. Aquesta última imposa requisits i restriccions a qualsevol agent o societat, i amb les regles del joc actuals, és imprescindible disposar d'una llicència d'Agent Professional Immobiliari (API) per poder operar en el mercat nacional, això implica que la professió d'agent immobiliari a Andorra és una professió regulada.

Portugal, tenia unes lleis similars a les nostres, regulant aquest sector, que imposaven restriccions a les societats i agents immobiliaris d'altres estats membres que volien operar al seu territori. La Comissió Europea va demandar Portugal per incomplir els principis de llibertat d'establiment i lliure prestació de serveis en relació amb les activitats de transacció immobiliària.

En aquesta demanda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar una sentència obligant Portugal a modificar aquesta reglamentació exposant que Portugal havia incomplert les seves obligacions en virtut dels articles 49 i 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). Segons el Tribunal, les restriccions imposades per Portugal eren discriminatòries i no estaven justificades per raons d'interès públic.

La conclusió de la sentència és que Portugal ha de permetre que les societats i agents immobiliaris d'altres estats membres operin al seu territori en les mateixes condicions que els seus nacionals.

En aquest cas la Comissió fa prevaldre el dret i la jurisprudència de la Unió Europea sobre el dret nacional Portuguès que regula el sector de la intermediació immobiliària i la professió d'agent immobiliari.

Amb aquest exemple podem constatar que la Unió Europea es basa en un sistema jurídic complex i únic, on la jurisprudència, sorgida del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i d'altres òrgans europeus, té un impacte en el funcionament dels estats membres.
 

Els estats membres tenen la capacitat de plantejar qüestions judicials al TJUE, sol·licitant la seva interpretació del dret en casos concrets. Això els permet participar activament en el desenvolupament de la jurisprudència europea i assegurar que s'adapti a les seves realitats i necessitats particulars.

En el cas que Andorra aprovi l'acord d'Associació amb la UE, la sentència resumida ha creat jurisprudència en l'àmbit Europeu, i es podria transposar, per les seves similituds, a la llei Andorrana i obligar Andorra a modificar la llei dels agents i gestor immobiliaris.

En l'acord d'associació que Govern ha negociat, trobem dos articles molt rellevants: l'Article 17 que estableix la llibertat d'establiment tant per part dels estats membres de la UE com per Andorra. Aquest article reprèn de forma resumida el principi dels articles 49 i 56 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que són el motiu del fonament de la sentència contra Portugal.

L'Article 85 sobre la interpretació uniforme de l'Acord, en el que el punt 2 estipula que s'interpretaran i aplicaran els actes jurídics d'acord amb la jurisprudència de la UE sigui anterior o posterior a la signatura de l'Acord. Això significa que Andorra se subjecta a les jurisprudències dictaminades per la UE i conseqüentment hauria de modificar la llei dels agents i gestors immobiliaris per permetre que les societats i agents immobiliaris d'altres estats membres operin al nostre territori.

Aquesta anàlisi ens porta a reflexionar sobre un tema més general: què passa amb totes les professions liberals que hauran d'acceptar als de fora amb les mateixes condicions que als de dins i qui decidirà sobre què és just i què és injust seran les autoritats de Brussel·les.

1.    Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) de 21 de juliol de 2011 Comissió/Portugal (Assumpte C-518/09) «Incompliment d’Estat — Llibertat d’establiment i lliure prestació de serveis — Exercici de les activitats de transacció immobiliària»