Sobreviure a un narcisista
El passat 1 de juny es va celebrar el Dia Internacional de la conscienciació sobre l’Abús Narcisista, que és com es coneix l’abús psicològic, financer, sexual i físic comès per algú que pateix del trastorn de personalitat narcisista. Un terme força recent, ja que va sorgir a finals del segle XX, però que s’ha tornat prominent en el segle XXI gràcies a l’obra d’Alice Miller i altres neofreudians. I és cert que actualment en sentim parlar molt, però no perquè estigui de moda, com vaig llegir recentment en xarxes, sinó perquè entre un 1 i un 2% de la població pateix d’aquest trastorn mental (aproximadament en una de cada 30 parelles en trobem un). Són individus que exhibeixen comportaments perversos i malèvols, causant un mal profund als qui els envolten i, sovint, justificant les seves accions de manera insensible, ja que la seva actitud condueix a relacions abusives en les quals controlen i degraden a les seves víctimes, siguin la seva parella, els seus fills, els seus pares, amics o companys.
A diferència del psicòpata, el narcisista no neix amb aquest trastorn, sinó que l’adquireix al llarg de la seva infantesa. I donat que el seu desordre mental es caracteritza per un patró general de grandiositat, necessitat d’adulació i falta d’empatia, aquest trastorn es desenvolupa més en homes que en dones (tot i que també en trobem). El narcisista cerca relacionar-se amb persones que constantment el validin i suportin les seves ambivalències. A més, el seu sentit de grandiositat l’empeny a buscar a persones que tinguin alguna cosa que els sigui d’interès, com una carrera reconeguda, aprovació social, diners o qualsevol cosa de la qual ell cregui que pot treure’n profit. Per això, les seves víctimes usualment són persones que es destaquen en algun àmbit i que, a més, tenen una personalitat particularment sensible a les necessitats de la resta i amb una alta empatia. El més curiós és que els narcisistes tenen una imatge tan grandiosa de si mateixos que ni els passa pel cap que puguin ser males persones. Això queda per a tot aquell que li faci front o desconfiï d’ell.
Quan comences una relació amb un narcisista, ells t’analitzen i inicien un bombardeig amorós, et presenten un reflex de tu mateixa que han creat del seu estudi minuciós, per conèixer els teus valors, les teves aspiracions i febleses, els teus gustos i els teus temors. Tu pots creure que has trobat la parella perfecta, la teva ànima bessona. Et col·loquen en un pedestal, trucant-te diversos cops al dia i creant una obsessió insana. T’escolten, et validen i els urgeix portar-te al llit, ser la teva parella i mudar-se a viure amb tu en un període inusualment curt (una altra cosa és que sempre ho aconsegueixin). Pensem que ells se senten rebaixats per agradar-te, però és la seva inversió a futur, la qual evidentment té un cost, ja que els hi genera ressentiment que més tard compensarà amb abusos. Donat que totes les seves tècniques es basen en la mentida, amb el temps et faran dubtar de la teva realitat fent servir la victimització, passant-te la culpa sempre de tot. T’enganyen i et menteixen afegint lliçons d’ètica personal i moral.
Els moments dolents es van fent més presents, encara que els alterna amb bon tracte, bon sexe i validació per confondre’t i fer que el teu cervell alterni dosis de cortisol (moments dolents) i d’oxitocina (moments bons). Aconsegueix desenvolupar-te una addicció, en la qual tu creus que hi ha amor, però és només manipulació i control. En aquesta fase de devaluació et fa perdre l’autoestima, que dubtis de tu i que siguis més dependent d’ell. Les critiques, els menyspreus, els comentaris feridors i les comparacions negatives són més freqüents i cruels per fer-te sentir insignificant, això és el que l’alimenta. Posteriorment, comença a ignorar-te, et fa sentir sola i abandonada, generant en tu una forta ansietat. Nega fets, tergiversa situacions, provoca conflictes de forma intencionada, busca excuses per discutir, et culpa de tot, per tenir-te en tensió i desequilibrar-te. T’utilitza fins que s’avorreix, troba una altra font o intueix que l’estàs «calant» i el vols deixar (fet que el seu gran ego no podria suportar).
Aleshores et descarta, i donat que no es poden penedir ja que ells no s’equivoquen mai, i no demanen perdó perquè no cometen errors, el que acaben fent és acabar la relació culpant-te a tu del final. «Ho hem de deixar perquè tu no canviaràs mai» pot ser una de les seves frases. És aleshores que et mostra la seva verdadera cara, deixant-te confusa: «Com vaig poder estar amb aquest monstre?». És aleshores quan veus que no tenen sentiments, que la seva empatia és nul·la, que estan buits. Són unes ànimes ferides, uns malalts mentals, i no val la pena ni la revenja. Només et poden fer pena i no pots fer una altra cosa que apartar-te, perquè amb un narcisista no es conviu, ni tan sols es viu, només es sobreviu.
Però detectar un narcisista no és fàcil, i és per això que crec que se n’ha de fer més difusió. Has d’aprendre el seu «modus operandi», ja que si estàs atent detectaràs les famoses «red flags», però si no les coneixes només pensaràs que hi ha quelcom que no quadra, però no sabràs posar-li nom. Avui te n’avançaré algunes d’aquestes. El narcisista no demana mai perdó, és zero empàtic (tot i que ell creu el contrari), és força capritxós, li agraden les coses cares com la roba de marca i, si pot, canviar de cotxe sovint. No li agrada que els plans canviïn, ja que no sap quines emocions ha de fingir. Pensa que excepte la ira, l’odi i la revenja (que aquestes sí que les controla), la resta d’emocions són fingides. Si té mascotes, com gossos, o fills (per a ell tant si fa) quan se separa no se’ls queda, tot i que et vulgui fer creure que l’importen molt. No t’acostumen a portar amb la família, probablement perquè no tenen bones relacions familiars. I el que pitjor de tot porten són les crítiques, aquestes poden despertar la seva fúria més profunda.
Ah, i m’oblidava, pensen que són els millors en tot. A la feina creuen que són els que més en saben; de fet, es consideren gairebé deus, i si els dius el contrari diran que és només per enveja. I és que ells sempre tenen la raó, són els altres que s’equivoquen, ningú pot fer les coses tan bé com ells perquè ells són superiors i la seva opinió és l’única que importa.
La bona notícia és que de l’abús narcisista se surt i quan ho fas, trobaràs una versió millorada de tu mateixa, creu-me.
I avui acabarem amb una frase del filòsof Plató que parlant d’aquests personatges diu: «Ell estima i no sap que estima, no sap ni tan sols quin és el seu sentiment. Ell no s’adona que es mira a si mateix en l’amant com en un mirall.» I aquí acabarem, que avui ens ha quedat molt llarg.