PUBLICITAT

Nous errors greus d’Espot sobre l’acord d’associació

La compareixença del dijous 30 de maig de Xavier Espot , davant tan sols dels mitjans que ells van sel·leccionar , i on el Periòdic d’Andorra, mitjà que des de fa 27 anys informa objectivament a la gent del nostre país, i un dels mes neutrals amb el tema de la UE , NO VA SER-HI CONVIDAT, va evidenciar nous errors greus del cap de Govern en relació a l’acord d’associació.
La llista és llarga i des de la Taula del Periòdic ens centrarem en tres com a il·lustració del nivell de pèrdua de contacte amb la realitat i amb les veritables necessitats de la ciutadania. 

1-    En primer lloc destaquem que el cap de Govern va garantir que si el resultat és un NO a l’acord d’associació, ell no dimitirà. Els allí presents consideren que el cap de Govern va manifestar un no rotund a la seva dimissió. Però al mateix temps, el cap de Govern va manifestar que si el poble sobirà votava NO a l’acord d’associació, a Xavier Espot «se li farà molt difícil demanar a la UE que es mantinguin determinades prerrogatives que no són pròpies d’un estat tercer». Ens sembla evident que si un cap de Govern es fatiga en l’exercici de la seva funció com a màxim representant de l’Executiu i se li fa difícil defensar els interessos d’Andorra com estat tercer davant de la UE, aleshores la seva obligació és dimitir i anar a eleccions perquè entrin persones noves amb energia i vocació per defensar els interessos d’Andorra tan si és estat tercer com si no ho és.

2-    En segon lloc el cap de Govern va declarar que «han» decidit que la opció que assoleixi la meitat dels vots més un guanyarà el referèndum. Recordem que les directrius de la Comissió de Venècia estableixen clarament que per convocar un referèndum vinculant, cal disposar d’una constitució o d’una llei qualificada que fixi les condicions en les que s’ha de desenvolupar el referèndum, com s’interpreta el resultat, els efectes de la votació i un llarg etcètera que hem comentat en articles anteriors. Altrament el referèndum no es qualifica com democràtic. Constatem que el cap de Govern segueix decidit a convocar un referèndum vinculant sense disposar d’una llei qualificada que el reguli. De forma que Xavier Espot està disposat a convocar un referèndum que incomplirà les directrius de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Un referèndum de collita pròpia dels qui volen el SÍ. Un referèndum incompatible amb el que ha de fer un país democràtic. Un referèndum que desacredita al Principat d’Andorra. Un referèndum que col·loca Andorra al nivell de països que no qualificarem, però que en cap cas són democràtics. Un referèndum que Brussel·les no podrà acceptar com a democràtic, perquè es incompatible amb les directrius de la Comissió de Venècia.

3-    En tercer lloc el cap de Govern segueix enviant el seu missatge de la por. Finalment li han fet veure que no pot seguir dient que en cas d’un NO Brussel·les prendria represàlies contra Andorra. És evident que Brussel·les no es pot deixar dir aquests disbarats i ja no els hem d’escoltar. Però Xavier Espot no se’n pot estar i va posar en dubte què passaria amb varies qüestions entre les quals tan sols en destaquem dues per raó d’espai: 

a)    Què passaria amb l’acord duaner. La resposta és fàcil, Mònaco ha suspès les negociacions i no ha passat res amb la seva unió duanera amb França i les implicacions que se’n deriven amb el mercat únic.

b)    Què passaria amb una especificitat que Govern està negociant -com és el Reglament «entry-exit» visa- que regula els tràmits dels passaports a la frontera. La resposta és clara: no passaria res. Només cal llegir el document de la Comissió Europea de 8 de març 2024 titulat Recomanació de Decisió del Consell per obrir negociacions per establir un acord entre la UE i Andorra sobre la gestió de fronteres, el que el cap de Govern anomena col·loquialment «entry -exit». Aquest text oficial estableix un mandat d’assolir un acord amb Andorra per la normativa «entry exit» i, en relació amb les negociacions entre Andorra i la EU de l’acord d’associació, diu clarament en la versió castellana del text: «...las cuestiones que podrían entrar en el ámbito de aplicación de la presente Recomendación no entran en el ámbito de las negociaciones sobre un acuerdo de asociación». Per tant, el mateix text oficial de Brusssel·les estabelix clarament que no són dues coses separades i, de fet, aquest mandat de negociació no es basa en un escenari que l’acord d’associació rebi un SÍ ni que rebi un NO. Són coses separades.
Des de la Taula d’El Periòdic, com hem exposat en els articles anteriors i en aquest, de moment, podem concloure que (1) actualment Andorra no disposa del marc legal per fer un referèndum vinculant democràtic que respecti les directrius de la Comissió de Venècia i el cap de Govern segueix amb la ferma voluntat d’incomplir la normativa internacional sobre referèndums democràtics; (2) El nostre IGI no és homologable com IVA, fet que provoca que les mercaderies andorranes no gaudiran de lliure circulació real dins del mercat únic i quedaran subjectes a control duaner per pagar un IVA homologat; (3) Les quotes d’immigració tenen caducitat temporal i queden sotmeses a incertesa; (4) El cap de Govern mostra fatiga i en cas que el resultat del referèndum sigui NO, aleshores  Xavier Espot no dimitirà i la seva reacció serà que li serà difícil defensar els interessos d’Andorra com a estat tercer davant de la UE; no és cert que en cas de NO perilli l’acord «entry-exit» visa amb la UE sobre tràmit de passaports a la frontera; no és cert que en cas de NO perilli l’actual acord duaner. .

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT