Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Sentència 22-2024 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en relació amb la retroactivitat impròpia de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei de l’Impost sobre Societats.
L’obligat tributari considera que per a l’exercici de 2018 hi havia dos tipus diferents de reduccions en funció de si les rendes generades ho eren abans o després de l’entrada en vigor de la modificació de la Llei de l’Impost de Societats, és a dir, del dia 17 de maig del 2018. Per tant, a consideració de la part agent, la Disposició transitòria primera apartat a) de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, permet distingir dos períodes diferents, el primer, del dia 1 fins al 16 de maig del 2018, i el segon des del 17 de maig fins al 31 de desembre. Aquest argument no va ser acceptat per Tribunal Superior de Justícia, considerant els arguments que explicarem a continuació.
D’altra banda, la representació processal del Govern d’Andorra considera que la Disposició transitòria primera apartat a) de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, no permet distingir dos períodes diferents, el primer, del dia 1 fins al 16 de maig del 2018, i el segon des del 17 de maig fins al 31 de desembre. En aquest sentit, considera que l’aplicació del règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, ha estat fixat per la mateixa Sala Administrativa a la sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre, contra la que la part agent en aquell procediment va interposar recurs d’empara (causa 2023-67-RE), que fou desestimat pel Tribunal Constitucional.
En efecte, en primer lloc, cal aclarir que l’entrada en vigor es va produir el 17 de maig de 2018 (l’endemà de la seva publicació al BOPA, el dia 16 de maig). A més, a la sentència núm. 47/2023, de data 23 de setembre, aquesta mateixa Sala es va pronunciar sobre la retroactivitat de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS, i va declarar que, tot i que efectivament contenia una norma amb efectes retroactius, es tractava d’una retroactivitat impròpia que era perfectament constitucional, i aquesta posició ha vingut a ser confirmada pel propi Tribunal Constitucional en desestimar el recurs d’empara presentat per la part agent en aquell recurs.
Per això, no es pot fer la distinció de dos períodes que fa la part agent, ara apel·lant, compte tingut que l’impost de societats es merita l’últim dia del període impositiu, que, per l’exercici del 2018, era el 31/12/2018, i la llei va entrar en vigor el 17/05/2018, la qual cosa suposa que per a tot l’exercici de 2018 el percentatge de reducció correcte era del 60%, com va aplicar l’Administració Tributària.
La sentència de primera instància que portà causa, la sentència núm. 47/2023,va considerar que considera que, a l’hora de determinar si la disposició transitòria primera de la Llei 6/2018 resultava o no aplicable a l’IS de l’exercici 2018, o, al contrari, només per a exercicis posteriors, s’ha de tenir en compte la regla general que regula l’aplicació temporal de les normes tributàries que es troba a l’art. 9 de la LBOT, i que com sigui que la Llei 6/2018 va entrar en el 17/05/2018, només es podia aplicar per exercicis posteriors al 01/01/2019.
D’altra banda, la mateixa Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia recordà que les lleis tributàries de cada tribut no s’han d’adequar a la Llei de Bases de l’Ordenament Tributari (d’ara endavant, LBOT) -entre elles no regeix el principi de jerarquia-, sinó que la poden modificar.
De fet, la LBOT té la funció que la seva exposició de motius recorda que va tenir la Llei de bases de l’ordenament tributari aprovada el 19 de desembre de 1996: “va configurar un marc “bàsic” de referència en la matèria i ha permès consolidar els principis de justícia, legalitat i reserva de llei, generalitat i distribució equitativa de la càrrega tributària establerts en la Constitució. La referida llei va unificar els criteris aplicables a totes les figures impositives existents i sobretot va permetre establir els fonaments de les relacions entre l’Administració i els contribuents”, però sense que d’això se’n pugui derivar una preeminència de la LBOT sobre la resta de lleis tributàries.
En conseqüència, com ja s’ha exposat, no hi ha cap inconvenient per tal que una llei posterior -en aquest cas, la Llei 6/2018, de modificació de la LIS- pugui establir un règim de retroactivitat diferent del recollit a l’art. 9 de la LBOT.