Eleccions europees amb diferents velocitats
Una altra vegada es presenten uns plebiscits. Aquest cop en matèria europea. Són eleccions al Parlament Europeu i per molta campanya que es dugui a terme, no hi ha manera d’incrementar la participació al sud d’Europa. Només els més vinculats amb el projecte Unió Europea i els més mobilitzats pels partits hi participen.
El sentiment europeu no s’estén a moltes parts d’Europa mediterrània i això dona la possibilitat que molts partits ‘alternatius’ tinguin un pes important dins les institucions europees.
És cert que tant el Partit Popular Europeu i la Socialdemocràcia progressista son les dues forces principals al parlament, però els liberals (ALDE), tot i que en decadència, també volen ser protagonistes. Ara bé, l’actor que guanya pes és la dreta ‘alternativa’ europea. Tant Meloni, Le Pen i Abascal en els seus distintius grups agafen embranzida davant la poca mobilització dels partits moderats.
La dreta ‘alternativa’ ha rebut una forta pujada als Estats on hi ha més conflictes entre fronteres. Espanya, Itàlia, França i fins i tot certs països de l’Est d’Europa han vist com les dretes més radicals han augmentat en intenció de vot, mentre que als estats centrals d’Europa la tendència és moderada. Ara bé, hi ha la peculiaritat dels Països Baixos, on s’ha vist també una força tendència a ser ‘alternatiu’.
El què és evident es que a Europa hi ha dues o més velocitats: els estats centreeuropeus i nòrdics, que son els més partícips; els estats de l’est, que poden fer decantar la balança, i els estats mediterranis, on la baixa participació i sentiment europeu pot obrir les portes a partits reactius i alternatius.