Novel·lar
Després de recollir el Nobel de literatura, Camilo José Cela va respondre a un periodista que li havia preguntat si s'havia emocionat, que plorar en un acte d'aquest tipus era una grolleria. Cela va ser bon escriptor però també va ser un fatxenda. Quan aquesta setmana Mario Vargas Llosa pronunciava el seu discurs va llegir emocionat un passatge en el que parlava de la seva dona i dels seus fills i néts. Segur que no es va sentir ordinari quan els sentiments se li van amuntegar a la gola. Parlava de si mateix com ho han fet altres escriptors que han recollit el premi. També va dir Vargas Llosa categòricament que aprendre a llegir havia estat la cosa més important a la seva vida. La lectura és el fonament del coneixement d'aquest món. Podríem pensar que el quasi miler de milions de persones (la gran majoria dones) que no han pogut aprendre a llegir han perdut l'oportunitat de descobrir el món dintre d'immemorables mons. La lectura, el coneixement cultural, és una font de construcció personal irrenunciable. La comprensió lectora ens obre horitzons que difícilment viuríem si no fos pels llibres. Ens permet ser nosaltres mateixos en múltiples situacions, reconstruir històries de les que podem també formar part. Va parlar l'escriptor peruà de personatges de ficció de Dumas, de Verne, de Víctor Hugo que li havien permès treure el cap a mons desconeguts i fascinants. Ell, premiat per escriure en una llengua extensa com és el castellà, va fruir amb autors francesos. No és estrany perquè la literatura és universal. Com universals són les històries, les situacions, els sentiments, els protagonistes. És el gran avantatge d'escriure, que qualsevol persona que llegeixi una novel·la traduïda de la llengua que sigui pot sentir-se identificat amb el que allí està passant. Malgrat ser ficció el que s'explica, els personatges, les reaccions, els sentiments, les situacions, les motivacions són tan humanes que no podem restar fora d'allò que estem llegint. La lectura és un antídot contra la mediocritat que tan de pes té ara en determinats ambients. Ens permet anar pujant per l'escala de la llibertat i dels drets, condicions irrenunciables de tot ésser humà. Hi ha un altre premiat, Liu Xiaobo que no ha pogut recollir el premi ni llegir el seu discurs. El govern xinés pensa que tapant la boca d'un home no se sentirà la veu d'un poble.
Per a més informació consulti l'edició en paper.