L’acquis comunitari
El cabal o acquis comunitari constitueix el nucli jurídic i normatiu sobre el qual es fonamenta la UE. Aquest corpus de lleis i principis és essencial per a entendre la integració europea i l’operativitat de les seves institucions. Així doncs, l’acquis és el conjunt de drets i obligacions comunes que constitueixen el corpus del Dret de la UE i s’integra en els sistemes jurídics dels estats membres. Està en constant evolució i inclou: (i) el contingut, els principis i els objectius polítics dels Tractats de la UE; (ii) qualsevol legislació adoptada d’aplicació d’aquests Tractats i la jurisprudència desenvolupada pel Tribunal de Justícia de la UE; (iii) les declaracions i les resolucions adoptades en el marc de la UE; (iv) les mesures dels àmbits de la política exterior i de seguretat comuna, així com de justícia i assumptes d’interior; i (v) els acords internacionals celebrats per la UE i els acords adoptats entre els propis estats membres en relació amb les activitats de la UE.
L’acquis es divideix en diverses àrees que cobreixen aspectes essencials de la cooperació i el funcionament de la UE. Un d’aquests pilars és la garantia de les quatre llibertats comunitàries –la lliure circulació de persones, de béns, de serveis i de capitals–. Així, en el sí de la UE, la jerarquia normativa comença amb el Dret primari, que inclou els tractats constitutius com el Tractat de la UE i el Tractat de Funcionament de la UE, així com la Carta de Drets Fonamentals i els principis establerts pel Tribunal de Justícia de la UE. Segueixen els acords internacionals amb països no membres de la UE, que són independents del Dret primari. El Dret secundari engloba els actes legislatius i no legislatius adoptats per les institucions de la UE, com els reglaments, les directives i les decisions, i els actes delegats i els actes d’execució. En aquest context normatiu, l’acquis comunitari es divideix en diversos nivells i tipus, i la seva implementació als estats membres és diversa, alhora que crucial per a la coherència i eficàcia del Dret comunitari. A tal efecte, la UE compta amb una àmplia gamma de normativa destinada a assolir els seus objectius comuns, que varia en el seu grau de vinculació i d’aplicabilitat, incloent-hi normativa jurídicament vinculant («hard law») –reglaments, directives i decisions– com no vinculant («soft law») –dictàmens i recomanacions–, dins dels diferents nivells de desenvolupament normatiu (actes legislatius, delegats i d’execució).
En conclusió, l’acquis comunitari és més que un conjunt de normatives; és el pilar sobre el qual se sosté el projecte d’integració europea –però que caldrà compassar amb aspectes institucionals, de dret internacional públic i privat i de cooperació internacional–. La seva evolució reflecteix l’ambició de la UE de crear un espai de cohesió, enfrontant els desafiaments d’un món en constant canvi i evolució. Per als Estats candidats, l’adopció del cabal comunitari és un requisit essencial per a la seva adhesió. Pel que respecta al Principat –com a futur Estat associat–, la integració de l’acquis comunitari representa una fita ambiciosa. No obstant això, aquest procés gegantesc presenta més que un repte legal, especialment en termes d’adaptació normativa i de transposició de l’acquis comunitari que s’inclou en els 25 annexos sectorials que integren l’Acord d’Associació.