Començar una nova etapa: No tinguem por de tancar una porta, perquè en fer-ho, n’obrirem moltes més
Aquesta setmana farà 5 anys que vaig tancar una etapa de la meva vida i en vaig començar una de nova.
Un moment màgic, una oportunitat per convertir-me en la meva millor versió, assolir un potencial més gran, encara que sense oblidar que començar una nova etapa no és fàcil. El viatge de l’emprenedor és un trajecte fascinant ple de desafiaments, èxits i descobriments. La decisió d’iniciar un negoci propi representa un pas valent cap a la realització d’un somni, la manifestació d’una visió i el desig de marcar una diferència al món empresarial. La travessia emprenedora no sols implica llançar-se a l’univers de les oportunitats, sinó també enfrontar obstacles i prendre decisions estratègiques.
El final d’una etapa i el començament d’una nova són moments de gran significat a la vida de qualsevol persona. Ja sigui la fi d’una feina, una relació o una etapa acadèmica, aquests moments de transició poden generar emocions i sensació d’incertesa. Tot i això, també representen una oportunitat per al creixement personal i l’obertura a noves experiències.
Optar pel canvi no és una elecció casual o caprici. La majoria de vegades, quan parlem de canvis importants, parlem d’un acte de necessitat, de ferma convicció i, sobretot, de valentia. Tractant de buscar altres mapes per poder “ser”, per poder “reiniciar-nos” i trobar equilibri.
Els canvis són positius sempre que no perdem l’essència, els valors mateixos. Per tant, qualsevol variació que fem al llarg del nostre cicle vital ha de tenir com a objectiu acostar-nos una mica més a allò que de debò desitgem ser.
Ara bé, aconseguir-ho no sol ser fàcil ni ràpid, ni de bon tros agradable, almenys al principi.
Hi ha moments de la vida que es converteixen en un punt d’inflexió respecte del camí previ per aquest desig conscient de voler començar de zero. És una situació difícil en què sol produir-se un debat interior a la ment d’aquell que es troba en aquesta situació de lluita emocional perquè a aquest desig de canvi es contraposa l’aferrament a allò conegut.
Com posar-nos en moviment en una situació d’aquestes característiques? Et comparteixo algunes idees que a mi em van servir:
- Canviar la nostra mentalitat i crear-ne una d’apoderament personal per contrarestar els pensaments limitants.
- Marcar distància emocional respecte aquells comentaris poc motivadors.
- Posar les nostres idees en ordre, establint prioritats i començar amb un objectiu de dificultat baixa/mitjana.
- Anotar idees concretes de com ens agradaria canviar la nostra vida (brainstorming) i seleccionar les més importants en relació amb la nostra motivació vital.
- Acceptar la por a allò desconegut.
- Evitar comparar-nos.
- Desafiar les creences limitants i reformular-les.
- Envoltar-nos de persones que ens impulsin a créixer cada dia i ens donin suport.
- Aprendre a no cedir davant dels fracassos.
- Automotivar-nos, ser disciplinats, perseverants i resilients.
- Valorar el present i tractar cada moment com a únic.
- Celebrar cada resultat aconseguit.
No es tracta de fer un salt al buit, sinó de fer una cosa nova a través d’una planificació prèvia (sempre acotada a la realitat), com a primer i crucial pas per iniciar el viatge.
No tinguem por de dir adéu a una etapa, ja que això ens permetrà explorar nous camins i descobrir noves possibilitats. Cada final d’etapa és com el punt i apart en una història. És el moment de començar a escriure un nou capítol ple d’aventures i experiències.
“No intentis canviar el món, intenta que el món no et canviï a tu”, Carlos Ruiz Zafón.