Albert Areny Politòleg

Els nostres veïns han votat, i ho han fet en un context de màxima incertesa. Es plantejaven molts escenaris on la paraula «estabilitat» no estava sobre la taula.

Pere Aragonès va convocar eleccions després que els seus socis durant aquests anys marxessin de Govern per desentesos i visions diferents de país. Tot i que el PSC va insinuar un possible suport a Aragonès, aquest va decidir de totes convocar unes eleccions anticipades, unes més. A Catalunya ja fa dies que les legislatures no s’esgoten, i si, fa dies que la paraula «estabilitat» no està sobre la taula.
Pere Aragonès tenia en ment poder revalidar-se a les urnes i segurament aconseguir una millor legitimació del govern que ha dirigit. Cap d’elles ha resultat ser.

L’aposta pel cavall guanyador era Salvador Illa, que ha guanyat còmodament gràcies a la decaiguda estrepitosa d’Esquerra Republicana. Els socialistes s’han endut les victòries a les zones metropolitanes de Catalunya, mentre que si no guanyaven a les altres parts, quedaven en segon lloc.

El protagonista estrella durant la campanya ha estat Puigdemont, que amb el seu impuls, Junts s’ha establert com a força nacional amb capacitat i lideratge. Junts s’ha emportat la victòria a més de 700 municipis d’un total de poc més de 900. El país en la majoria del seu conjunt es pinta de Blau. Junts és el partit que representa a la majoria de territoris de Catalunya, mentre que el PSC és qui representa les metròpolis.

I ara què?

Aquesta és la pregunta que sobretot han de fer-se tant els socialistes i republicans. L’aritmètica suma i seria la revalidació d’un pacte que ja s’ha realitzat en altres ocasions. Malgrat que Aragonès hagi dit que ERC no doni suport a Illa, les pressions per part de tot el front d’esquerres són massa grans per deixar escapar l’oportunitat d’un govern estable. A més, és la combinació que ja ha funcionat a Madrid des de 2019. No hi ha cap motiu ni estratègic ni polític per a renunciar al tripartit. A més, poca cosa poden fer els republicans, ja que des del seu canvi en el full de ruta a partir de 2019, això ja es veia a venir.

Una alternativa més estranya i que mai s’ha donat a la Generalitat, és un possible pacte PSC Junts, que tindrien majoria de sobres. Aquest pacte no només assegura estabilitat a Catalunya, sinó que garanteix una estabilitat a Madrid. Ara bé, per molt que els números surtin, la història i els electors dels dos partits no crec que compaginin. En altres paraules, és com si Barça i Espanyol es posessin d’acord per a fer un club de futbol.

En definitiva, es respira una voluntat de garantir una estabilitat política i que el clima electoral es relaxi. S’obre una nova etapa on queda clar que les prioritats són diferents de les de fa 8 anys. S’obre una etapa on les negociacions seran cosa indispensable per a formar governs multicolors.