Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Tots hem sentit alguna vegada dir que hi ha química entre certes persones i és ben cert, perquè la sensació d’amor sorgeix per la combinació entre alguns neurotransmissors i dues hormones, que juntament amb les nostres preferències personals fan que ens enamorem d’algú en concret. Per tant, estem parlant d’un procés cerebral atès que, la química és creada en el cervell. Aleshores, per la banda dels neurotransmissors: són la serotonina, la dopamina i la noradrenalina i per la part hormonal: són l’oxitocina i les endorfines. En conseqüència, entenent les seves funcions comprendrem el mal d’amor: sabrem per què ho passem tan malament quan la relació sentimental arriba al seu punt, quan la persona estimada decideix liquidar-la.

De la mateixa manera també comprendrem per què hi ha gent addicta a aquest sentiment, el busca desesperadament però ometent la part biològica, que finalment és la més important perquè és la responsable de la creació del còctel amorós. El que provoca que sentim les anomenades papallones a l’estómac i també que ens veiem amb forces per superar qualsevol obstacle. Això és així perquè estem drogats, deixem de banda la part racional atès que, el nostre cervell està inundat de serotonina, dopamina i endorfines, els tres principals químics de qualsevol droga: cocaïna, heroïna, cànnabis, amfetamines, alcohol, etc.

Estem eufòrics, plens d’energia i només volem estar amb la persona estimada (la droga), passar temps amb ella ens produeix sensacions molt plaents. Per tant, quan no tenim accés a ella, en aquest cas, perquè no vol estar amb nosaltres ho passem malament, tenim la mancança de la substància. S’ha de saber que la serotonina és la base dels medicaments antidepressius, la dopamina ho és de les amfetamines i les endorfines són considerades la morfina natural del cos i que exteriorment, aquesta és aconseguida per l’heroïna i els medicaments antidolor.