La importància de saber ser líder
El talent que posseeix cada ésser humà és allò que ens és definit per la inherència de la natura. És el que portem com a escut, moltes vegades, pel simple fet de destacar, i d’altres tantes, pel fet de gaudir al moment de desenvolupar quelcom.
Durant les etapes de la vida, sobretot en el camí professional, molts periodistes ens trobarem immersos en treballs que requereixen molt més que un talent innat, ja que en la majoria dels casos, desenvolupem tasques dia rere dia que requereixen del fet de treballar en equip. Aquesta manera de treballar es dona en una d’aquelles fases en les quals es pot aprendre i créixer professionalment, sense cap mena de dubte. Tot i això, sovint també és una de les situacions en què la coordinació, l’emprenedoria i la companyonia són peces clau que han d’encaixar perfectament en el gran trencaclosques de la feina diària. Amb tot plegat perquè el producte que oferim, la informació, es ven cada dia, o com es diu popularment, la informació mai s’atura.
No obstant això, és evident que totes les peces de l’equip que interfereixen en aquesta tasca de treballar amb la informació han de tenir un punt de suport comú, un fil conductor encarregat de posar en funcionament l’engranatge — i en molts cops fins i tot motivar-lo —, aquell que està format per les peces que aporta cada membre de l’equip.
El punt que unifica les diferents tasques del grup és el mateix que s’encarrega de dirigir el sentit al qual es mou l’engranatge; és aquí on el rol de ser líder és fonamental, a més de la necessitat de portar a terme aquest paper amb un cert grau de qualitat, i on també s’albiren les grans diferències entre ser un líder, per saber traslladar els objectius a l’equip i remar tots a una, o prendre les regnes simplement donant ordres que canvien radicalment d’un moment a un altre sense mantenir la voluntat de sentit de pertinença amb allò que es dirigeix.
Cal destacar que això últim és, en primer lloc, l’ingredient clau de desestabilitat per a un equip i el símptoma més prematur de la individualitat. I, en segon lloc, el flirteig amb un rol d’autoritat que passa per alt els marges d’un respecte fonamentat per imposar el silenci obligat per un totalitarisme. És en aquest precís punt on cal saber la importància de ser líder, sense oblidar que a la vida tot són cicles.