La Taula d’El Periòdic

El Consell d'Europa (Andorra és estat membre) es va plantejar la pregunta de quins requisits ha de complir un referèndum per ser democràtic. La resposta la tenim avui en forma de les directrius del Revisat Codi de Bones Pràctiques en referèndums aprovades pel Consell per a Eleccions Democràtiques i adoptades el 18 de juny 2022 per la Comissió de Venècia del Consell d'Europa.

El nostre ministre portaveu Guillem Casal, va anunciar que, segons Govern, per convocar el referèndum vinculant per a l'acord d'associació seria suficient fer un decret com es fa a les convocatòries electorals convencionals. Un plantejament que incompliria les directrius de la Comissió de Venècia atès que, entre molts altres incompliments, el referèndum que Govern planteja no compliria amb les directrius sobre nivells normatius i estabilitat del dret del referèndum.

Efectivament, les directrius internacionals sobre referèndums, revisades el 2022 (https://www.venice.coe.int/webforms/documents/?pdf=CDL-AD(2022)015-f ) per la Comissió de Venècia del Consell d'Europa, estableixen clarament en el seu Capítol II, apartat 3, que entre les normes fonamentals d'un referèndum estan les normes relatives als efectes del referèndum (3.d-tercer punt). De forma que si l'efecte d'un referèndum és que sigui vinculant i que comporti l'obligatòria adopció de l'acord d'associació -i tot el que això representa-, ha d'existir una norma fonamental que ho estableixi i reguli. En aquest sentit, les Directrius del Consell d'Europa (Venècia) disposen concretament que:

- Per donar estabilitat legislativa, les normes sobre el referèndum han de tenir rang de llei qualificada, han d'estar a la Constitució o han de tenir un rang de llei que no pugui ser modificada durant un període d'un any.
- Les normes sobre el referèndum no poden ser adoptades ad hoc per a un referèndum específic
- Les normes fonamentals de la llei del referèndum han d'incloure:
-els efectes del referèndum
-les normes de participació dels partidaris i detractors de la proposta en les transmissions dels mitjans de comunicació públics.

Tanmateix, a l'apartat 8 del Capítol III, les directrius de la Comissió de Venècia insisteixen que "els efectes dels referèndums vinculants s'han d'especificar clarament a la Constitució o per llei". Requisit que la nostra legislació actual no compleix.

Andorra disposa d'una llei qualificada -la 44/2022 del 12 de desembre de text consolidat qualificada del règim del règim electoral i del referèndum- i, segons les Directrius de la Comissió de Venècia, contindria fortes mancances i seria insuficient per celebrar un referèndum vinculant democràtic.

Segons les Directrius internacionals, Govern no podria convocar un referèndum vinculant sobre l'acord d'associació sense que el Consell General aprovés una nova llei -qualificada- del règim electoral i del referèndum que contingués:
- normes generals per a tot referèndum vinculant (no pas normes ad hoc pel referèndum sobre l'acord d'associació)
- normes que incloguin els efectes d'un referèndum vinculant
- normes de participació dels partidaris i detractors de la pregunta del referèndum vinculant en les transmissions dels mitjans de comunicació públics.

Govern no podria convocar un referèndum vinculant democràtic sense modificar l'actual llei qualificada règim electoral i del referèndum. Una modificació que -segons l'article 57.3 de la Constitució- requeriria el vot final favorable de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció nacional. DA controla la majoria absoluta dels consellers parroquials, però amb tan sols 5 consellers nacionals, DA no controla la majoria absoluta dels consellers nacionals. Per tant, els 3 consellers nacionals de Concòrdia, els 3 de PS-SPD i els 3 d'Andorra Endavant tindran molt a dir en una reforma de les normes per al referèndum vinculant i tindran molt a dir en les altres normes electorals que formen part de la llei qualificada com, per exemple, el vot judicial o el repartiment dels vots parroquials.

Un gran debat polític que, necessàriament, haurà de tenir lloc abans de poder celebrar un referèndum vinculant que compleixi les exigències democràtiques del Consell d'Europa. Ben segur que Brussel·les mai seria còmplice d'una ratificació de l'acord d'associació per la via d'un referèndum contrari a les Directrius de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa i que no qualificaria de democràtic.

Per tant, la resposta a aquesta primera pregunta seria que, si Govern vol que el referèndum vinculant de l'acord d'associació sigui democràtic, abans necessita que el Consell General aprovi, amb doble majoria, una modificació de la llei qualificada del règim electoral i del referèndum que compleixi les directrius de la Comissió de Venècia.