La importància d’una mare
El mes de maig arriba amb una de les dates més especials del nostre calendari, l’homenatge a totes les mares del món. Aquesta festivitat no manté un dia fix, sinó que va variant cada any, i que se celebri el primer diumenge de maig té la seva explicació, ja que maig és el mes que en el món clàssic es relacionava amb les divinitats femenines, i, tanmateix, el mes dedicat a la Mare de Déu en la religió cristiana. A més, també és el mes de màxima esplendor de la primavera, en la qual les flors irrompen en el camp, raó per la qual s’acostumen a regalar flors en aquest dia.
I arribats aquest punt ens preguntem, per què és tan valuosa una mare? I començaré recordant el que deia en Victor Hugo, «els braços d’una mare estan fets de tendresa, i els fills dormen profundament en ells». I és que la mare és, sense cap mena de dubte, un dels éssers més importants de la nostra vida. La que ens cuidarà cada dia, la que ens alimentarà, la que s’aixecarà a les nits, sovint sense que ni ens n’adonem, per veure si estem bé. En definitiva, la mare és el primer objecte d’amor de la nostra existència. Perquè una mare és capaç de donar tot sense rebre res, d’estimar amb tot el seu cor sense esperar res a canvi. Les mares són com a fars d’intensa llum que ens il·luminen des que posem un peu en aquest món, ningú ens compren tant com ella, i els seus ensenyaments són insubstituïbles. Tenen tant impacte en el nostre desenvolupament com persones que, de manera directa i indirecta, ens acompanyen sempre.
Encara més, els pensaments que ens transmeten marquen profundament la nostra manera de veure el món i de transitar per ell. Per tot això, el vincle amb la nostra mare és el més fort en les nostres vides, i és que en condicions naturals, l’amor d’una mare és absolut, no existeix amor més sincer i incondicional que el seu. Per això, quan diem que mare només n’hi ha una, no ens referim al número, sinó a la funció que compleix en la nostra vida, sense importar si la mamà és la biològica o l’adoptiva; el seu amor és el més important per a nosaltres. Tal com deia la poeta Marion C. Garretty, «l’amor d’una mare és el combustible que fa que un ésser humà aconsegueixi l’impossible.»
Però encara podríem dir més. D’una mare depèn la nostra futura salut psíquica, ella té amb els seus fills una connexió que va més enllà de tot, que és inexplicable superant el racional. La seva sola presència és suficient perquè un fill es calmi i li brinda la contenció de saber que no hi ha perquè preocupar-se.
Per això les conseqüències de tenir una mare que no t’estima, o no t’estima «bé», són devastadores. Una mare que no nodreix d’amor incondicional «fabricarà» un adult ple de problemes. I és que la manca afectiva provoca la constant cerca d’aprovació, així com inseguretat i insatisfacció que poden derivar en rebel·lia contra tot. Quan la mare no fa «el paper de mare», deixa una empremta de manca afectiva, la qual es tradueix en una sensació de malestar, solitud i buit produït per aquesta necessitat d’amor no coberta, així com en la cerca d’aprovació constant per omplir aquest buit. Aquesta falta de model matern també influeix en aspectes de la personalitat del fill de cara a relacionar-se amb el món que li envolta, creant nens i nenes que són més insegurs, que tenen baixa autoestima i dificultats per gestionar les seves emocions i afectivitat. Al llarg de la seva vida només apareixerà la tristesa, la depressió, la falta d’interès, un pitjor rendiment acadèmic, i en general una desmotivació per gairebé tot.
En els casos més extrems, es pot donar inseguretat, la qual es pot emmascarar i mostrar amb un excés de confiança, arrogància, agressivitat o rebel·lia com a manera de tapar els sentiments dolorosos. Probablement, en la seva maduresa, aquests nens no estimats seran persones que en la seva necessitat de trobar afecte i una figura materna establiran relacions tòxiques. Tindran por a l’abandó, per la qual cosa tendiran a buscar relacions de dependència emocional basades en l’hostilitat i la desconfiança. I us puc assegurar que tenir-los com a parella, és de les pitjors coses que et poden passar mai.
Així podem concloure que és en la relació amb la nostra mare on descobrim la nostra existència i aprenem que mereixem ser estimats, i que i com podem estimar. Gràcies a aquest primer vincle profund d’amor mare-fill o mare-filla, tots descobrim que som reals i existim, reconeixem quin és el nostre lloc en el món i la nostra pròpia identitat. I, per tant, una de les funcions més importants de la imatge materna en la criança és ajudar els seus fills a conèixer-se i confiar en si mateixos, i confiar que l’altre romandrà en la relació sense que hagi de fer coses perquè l’acceptin i l’estimin. És amb la nostra mare amb qui aprenem a donar i rebre amor incondicional. Així que, si ets mamà, gaudeix la teva maternitat perquè flueixis amb els teus fills i filles, i se sentin molt estimats.
I avui acabarem a una frase de l’escriptora anglesa Joanne Rowling, autora de la història fantàstica de Harry Potter, el nen mag, la qual diu «un amor tan poderós com el que la teva mare sent per tu deixa la seva pròpia marca [...]. Haver estat estimat tan profundament... ens donarà una protecció eterna». Així que sí, mares fantàstiques, estimeu els vostres fills i aconseguireu adults sans emocionalment parlant.