Enguany el 32è aniversari de la Constitució espanyola ha estat passat per aigua i marcat pel caos produït per la vaga salvatge dels controladors aeris. Potser el fracàs d'aquesta celebració és una premonició que la Constitució del consens ha quedat caduca. Hem de reconèixer que la vigent Constitució Espanyola ha jugat un paper important en el pas del uniformisme franquista a l'Espanya de les autonomies. Gràcies a aquesta Carta Magna som avui on som amb tots els pros i contres. Ha jugat un paper important però avui se'ns ha quedat petita i des de Catalunya ens sentim encotillats per una Llei Marc que no reconeix tots els nostres drets. Sobretot en aquest any que s'acaba, hem viscut les ferides de la frustració creada per la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el nostre Estatut. ¿Què ens cal fer, cap on ha de caminar el nostre país?, aquest és el gran interrogant que ens interpel·la i ens fa pensar en les sempre difícils relacions Catalunya-Espanya. Ens trobem que les postures independentistes resulten inviables en l'actual marc legal; penso també que el concert econòmic, proposat per CIU, pot ser tranquil·lament declarat anticonstitucional. Necessitem reformar la Constitució i personalment considero que una solució fóra passar de l'Espanya de les autonomies a una Espanya federal en la que tant els independentistes com autonomistes, tot el sobiranisme català, ens hi poguéssim sentir còmodes. Em fa enveja el federalisme de Suïssa o d'Alemanya i sempre penso perquè nosaltres no som capaços de trobar una solució territorial similar. Caldria acceptar el dret d'autodeterminació, suprimir les províncies i transformar cada comunitat en un Estat amb Constitució pròpia. Encara que la situació es complicada i la sortida no és fàcil, més aviat vist el mapa polític català i espanyol molt difícil, deixeu-me somiar, i el somni passa, que amb la necessària unió de tots els partits sobiranistes catalans, cosa que de moment es veu poc clara, es presentés la pertinent proposta i en segon lloc, també difícil, que des de Madrid el PSOE i el PP s'hi avinguessin. Així algun dia es podrien complir les paraules de José Antonio Labordeta: «i al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad».

Per a més informació consulti l'edició en paper.