Omar el Bachiri Psicòleg clínic

L’asexualitat no és escollida de manera voluntària com ho és el celibat, quan la persona decideix abstenir-se de la pràctica sexual, sigui per motius religiosos, creences o perquè decideix abstenir-se temporalment per alguna experiència negativa. És una orientació sexual més, igual que l’homosexualitat o l’heterosexualitat, i, a efectes estadístics, representa al voltant de l’1% de la població mundial. La persona gaudeix de la seva condició sexual, però no se centra en els genitals. Troba el plaer en les emocions i sentiments viscuts amb la seva parella o persona en qüestió, no en l’acte sexual en si mateix. Es decanta més per l’amor romàntic, busca sentir-se atreta emocionalment per la persona estimada i tenir ganes d’estar tot el dia amb ella. 

Dit això, tot i tenir les necessitats sexuals igual que tots nosaltres, prefereix masturbar-se a mantenir relacions sexuals amb algú perquè no se sent atreta per ningú. Igualment, també hi ha subtipus atès que hi ha asexuals que si perceben una gran connexió emocional amb l’altra persona, se’ls activa l’atracció sexual. Per tant, estar en parella se’ls hi dificulta perquè encara que estiguin enamorats de l’altra part, si no senten aquest grau d’emoció, no la poden satisfer sexualment. A no ser és clar, que l’altra part accedeixi d’abstenir-se també sexualment i basin la seva relació en les carícies i fer-se companya mútuament. 

Explicat d’una altra manera, la persona asexual busca l’amor romàntic i, per tant, idealitza l’altra persona; i paral·lelament, també condiciona la relació perquè la priva del comportament sexual. Aleshores, per no trencar la relació, en moltes ocasions la persona negocia els moments i la freqüència de l’acte sexual amb la seva parella perquè entén la seva importància, tot i que no comparteix la idea. És a dir, fa un esforç en aquest sentit perquè és conscient de la seva condició i estima a la seva parella.