PUBLICITAT

Treballant pel turisme

ALEXIS ESTOPIÑÁN

Sembla que s'estigui reanimant el consum. Les festes de Nadal ja comporten cert increment de compres, però aquest cop s'ha fet més caixa. Hem vist molta més gent pel carrer, més que els darrers anys i a més anaven amb bosses. Hi havia estones en que semblava que les avingudes de Meritxell i Carlemany ja haguessin passat a ser d'ús exclusiu per als vianants.

Potser és l'optimisme, però tot sembla indicar que es comencen a visualitzar els desitjats brots verds. Però tanta afluència no ha estat casual. Les empreses del país estant fent un gran esforç per millorar constantment el seu servei i alhora mantenir o abaixar els seus preus. Així ho estem veient amb les promocions, tant en perfumeries com en d'altres comerços, al igual que el manteniment de preus en els hotels com en les estacions d'esquí. El volum de gent que hem obtingut aquest dies no ha estats atzarós, està sent fruit d'un esforç econòmic tant de les empreses, que redueixen considerablement els seus marges, com dels seus treballadors, doncs fa un parell d'anys que no se'ls augmenta el sou.

D'altra banda, encara que sembli contradictori, la crisi dels països veïns fa que el turisme de proximitat augmenti vers Andorra en detriment dels viatges més costosos. Si a aquesta conjuntura li ajuntem la neu de la setmana passada, fa que ens hagi sortit un pont força rodó.

Però continuant amb la metàfora dels brots verds, encara que se'n pugui veure algun que altre, només quan la branca sigui ben sòlida és podrà respirar tranquil. Per aquest motiu necessitem més ventalls d'indicadors que ens permetin avaluar la situació conjuntural. Un de ben senzill a l'hivern és el volum de precipitacions a Andorra, bé a ser com un indicador avançat del PIB, puja si ho fa en forma de neu, però si és en forma de pluja, l'indicador es frena.

Però no tot indicador és tant correlatiu. Els indicadors necessiten múltiples referències per avaluar si aquests ens són positius o negatius. Si només mirem el nombre de vehicles entrats per les fronteres, aquest pont ha estat un èxit rotund, però si avaluaésim el temps de sortida o d'entrada al país, potser veuríem que la gestió no ha estat suficientment satisfactòria (fins i tot s'han fet hores de cua per sortir dels pàrquings). És una qüestió difícil, però en certa mesura s'ha denotat que calen més mesures. Seguim amb el tema de la mobilitat com una assignatura pendent. A llarg termini, i com a grans reptes per les properes generacions tindrem la obertura d'una tercera frontera al país i la creació d'un transport públic alternatiu a la carretera.

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT