• La interrupció voluntària d'un embaràs sempre és traumàtica, física i mentalment

El 9 de maig de 1960 la U.S. Food and Drug Administration va autoritzar la comercialització de la píndola com anticonceptiu a la companyia farmacèutica G.D. Searle, i enguany en commemorem el 50è aniversari. Va ser el primer medicament aprovat per a pacients sans, d'utilització a llarg termini i amb finalitat social. Els contraceptius orals han estat el primer mètode contraceptiu femení i consten d'una pastilla que conté hormones femenines sintètiques, que s'administra diàriament per via oral durant 21 dies i impedeix que l'ovari produeixi òvuls.

La seva composició pot estar formada per estrògens i progestàgens, o bé per progestàgens sols, amb totes les pastilles contenint una composició idèntica (monofàsiques) o amb diferent dosificació (trifàsiques). Els envasos amb 28 pastilles en contenen 21 dosificades amb hormones i les altres set amb placebo amb la finalitat de no oblidar prendre-les cap dia. En aquests darrers 50 anys ha canviat la planificació familiar de la societat, separant el sexe de la procreació, i ha permès a les dones poder controlar la seva vida sexual i reproductora.

L'eficàcia de la píndola en el seu ús perfecte, on s'inclou les dones que la prenen correctament, queda palesa en una taxa d'embaràs del 0,1% per any, mentre que en l'ús real, on s'inclou totes les usuàries, tant les que les prenen correctament com les que no ho fan prou bé per oblit, vòmits, diarrea, la presa d'altres medicaments que hi influexin o d'hipèric, pot variar entre el 2% i el 8%. Per tant la seva eficiència és elevada per a evitar embarassos no desitjats, tot i que no protegeix de les malalties de transmissió sexual.

Fent història, l'any 1951 es va sintetitzar la norestisterona, que és el principi actiu base del primer anticonceptiu oral sintètic, al laboratori de la companyia química mexicana Syntex S.A. per part de l'aleshores estudiant de química Luis Miramontes treballant sota la direcció del químic austríac Carl Djerassi i el director del laboratori Jorge Rosenkranz. Tots tres van obtenir-ne la patent.

Els primers estudis sobre l'efecte dels anticonceptius realitzats pel biòleg Gregory Pincus i el ginecòleg John Rock a Massachussetts i les primeres proves clíniques en humans es van realitzar amb el suport de les feministes Margaret Sanger i Katharine McCormick. Finalment van sortir a la venda el 1957 com a tractament per transtorns menstruals amb l'advertència de què inhibirien l'ovulació.

Com que les dosis elevades inicials d'hormones podien produir més efectes secundaris sobre la salut, especialment en dones propenses a patir-los, l'any 1988 la FDA va recomanar la fabricació de pastilles amb nous gestàgens i dosis més reduïdes d'estrògens.

En aquests anys han aparegut altres mètodes anticonceptius hormonals i de barrera femenins com el DIU, l'anella vaginal, l'implant subcutani, l'anticonceptiu injectable i el pegat hormonal, i també la píndola de l'endemà per a casos d'emergència, que no es pot usar repetitivament com si fos un anticonceptiu convencional.

Tot i que poden haver-hi riscos per a la salut amb els contraceptius hormonals, i per aquesta raó cal un control ginecològic, per a les dones és molt millor la prevenció a un embaràs a un avortament, amb possibles riscos per a la seva vida, i especialment en noies joves.

LA INTERRUPCIÓ voluntària d'un embaràs sempre és traumàtica física i mentalment, per això és preferible poder-la prevenir. Atès que la majoria de les marques modernes d'anticonceptius no són coparticipades per les seguretats socials, enguany fins i tot l'estratègia nacional de salut sexual i reproductiva del ministeri de Salut a Espanya s'està plantejant la seva cofinanciació per a garantir-ne l'accessibilitat.

Divendres 10 (avui) a les 19,30 el Dr. Camil Castelo-Branco, professor a la Universitat de Barcelona, i director de la Unitat d'Endocrinologia ginecològica de l'Hospital Clínic, ens aportarà els seus coneixements per a resoldre tots els nostres dubtes impartint la conferència: La contracepció hormonal, mites i realitats, al Centre Cultural la Llacuna.

Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències

Per a més informació consulti l'edició en paper.