Avui... un trosset de mi
Fa uns dies en un post al meu compte d’Instagram vaig fer la pregunta: «Qui ets?» per convidar a indagar en un mateix, en l’autoconeixement, un viatge que dura tota la vida i que ens ajuda a prendre consciència del nostre camí i de la nostra pròpia identitat.
Avui la meva tribuna us permetrà conèixer-me una mica més. Més enllà de les meves reflexions, doncs us comparteixo un escrit que vaig fer el 19 de febrer de 2023 per l’exposició de dibuix i fotografia de la Rosa Mujal i el Jean-Luc Herbert (gràcies, un cop més!) «5 DONES 5 DESTINS» amb motiu del dia de la Dona el 8 de març de 2023. Un escrit que he volgut recuperar i compartir avui amb vosaltres.
Des de petita he estat immersa en una profunda cerca personal, perquè em sentia diferent.
Recordo que quan havia de tenir uns 11-12 anys i anava a buscar el meu pare al banc on treballava, sempre em fixava en el nombre de dones que hi havia i els càrrecs que ocupaven. Em va sorprendre des del principi veure que hi havia poques dones i les que hi havia ocupaven majoritàriament llocs administratius. Jo volia pensar que si les dones estudiàvem també hauríem de tenir aquesta oportunitat. Per què les dones no podíem ser líders, tant de la nostra vida personal com professional?
Així que, de petita buscava la felicitat com a persona i millorar com a estudiant perquè volia ser una dona independent, poder viatjar, parlar idiomes, conèixer gent de tot el món, tenir una feina interessant on poder sumar, decidir el meu camí.
Allò em va portar a una infinitat d’esforços i també de feina interior. Aprenentatge, lectures, converses... i molt estudi i feina per aconseguir-ho.
Sempre he estat molt activa, molt somiadora, molt visualitzadora. Avui reconec que ho porto a la sang i que això és el que m’ha permès fer de la vida una aventura plena de colors. Màgica i irrepetible.
El meu aprenentatge més gran? Doncs que és difícil fer les coses amb por, però que cal aprendre a fer-ho per no viure paralitzades, deixant que allò que volem s’escapi de les nostres mans.
El que en realitat ens fa sentir por i inquietud és la idea de perdre allò conegut, de quedar-nos sense tot allò que posseïm (incloent-hi la vida).
També la por de no encaixar, de ser diferents, de no pertànyer a un grup i defraudar altres persones, cosa que comporta una gran autoexigència, no adonar-nos de les mateixes qualitats i fer que no prenguem responsabilitat de nosaltres mateixes, de les nostres ments.
Per això, vaig buscar deixar enrere la por social i ser jo mateixa, autèntica.
Així que el meu regal més gran avui és conviure amb la por (no tractant de pretendre que no la sento, ja que això seria fingir), sense que prengui el comandament de la meva vida. Acceptant totes les molèsties, tot el que no és a la meva mà, la incertesa, la vellesa, la mort..., perquè no soc inexpugnable, perquè no soc només el meu cos, ni la meva educació. Soc una DONA, una guerrera de l’avui que viu fent allò que l’apassiona.
Et proposo que de tant en tant et guardis un temps per tenir una cita amb tu i que et preguntis: «Qui soc?». D’aquesta manera, podràs reflexionar sobre qui ets, qui has estat, d’on vens i en qui t’estàs transformant. Doncs com deia en un inici, aquest és un viatge que dura tota la vida.
T’animes?