Omar el Bachiri Psicòleg clínic

La grassofòbia és la por extrema a estar gras o també, el rebuig a la gent grassa o encara pitjor, a si mateix, doncs, en l’article em centro en la tercera opció, rebutjar-se per estar gras. Fins i tot, hi ha qui s’odia per no tenir el valor de fer exercici físic regularment de manera intensa i alimentar-se equilibradament. Experimenta amb moltes dietes, però, al cap de poc de fer-ho, les abandona i amb l’exercici físic succeeix igual, comença amb molta il·lusió, però al cap de pocs dies, també l’abandona. No és conscient que la seva motivació és externa, que està guiada pels estereotips marcats per la societat o per les burles viscudes durant la infància i, per tant, són d’una energia efímera.

Quan hi ha un petit obstacle, desapareix, per contra, si fos una motivació intrínseca, guiada per motius personals, mai s’esgotaria perquè seria un hàbit. Un estil de vida desitjat i l’anteposaria a qualsevol distracció, encara que estigui atabalat, no deixaria de costat l’exercici físic i amb l’alimentació actuaria de manera similar, sent rigorós amb els aliments ingerits. Però igualment, quan és un hàbit, no hi ha marge per als complexos perquè la persona gaudeix del seu estil de vida i, per tant, la grassofòbia no forma part del seu vocabulari i consegüentment, cap comentari despectiu que rebi l’afectaran de manera negativa.

Perquè li està donant més valor a l’aspecte intern que a l’extern perquè, estar prim no és sinònim de bona salut atès que, hi ha molta gent així i té diabetis, colesterol, tensió arterial elevada i amb greus problemes estomacals o d’esquena. Així doncs, si som capaços de jutjar-nos per com estem de salut, en comptes de fer-per l’aspecte exterior, mai tindrem l’emoció de fàstic cap a nosaltres mateixos. Perquè s’entengui millor: preferirem tenir un Seat Ibiza amb el motor en perfecte estat que un Ferrari, amb el motor cremat, tot i ser més glamurós.