El món se’n va a la merda!
A vosaltres no us fa la sensació que el món se n’està anant a la merda? Perquè jo fa temps que penso que ens aboquem irremeiablement cap a l’extinció del món, almenys tal com el coneixem ara. I és que sembla que vivim en una societat plena «d’amor i tolerància», quan la realitat és que l’ambient que es respira és completament l’oposat. Les opinions personals han deixat de ser precisament això, personals; la neutralitat i el lliure pensament ja no és lliure, i si tens idees que facin bascular la balança social corres el risc de ser durament jutjat, i, tot i que vivim en l’era amb major nombre de persones formades en matèries concretes, resulta ser un total absurd perquè actualment tothom sap i opina de tot, qual doctor en la matèria. Així que partint de la dita popular «quan els gossos borden, alguna cosa senten», penso que si sembla que el món se n’està anant a la merda, és perquè el món se n’està anant a la merda.
És una realitat que ens estem carregant el planeta, i sembla que no hi ha marxa enrere. Perquè si bé el primer món ha començat a adonar-se’n i intenta a la desesperada establir mesures per canviar algunes coses, ara li toca al tercer món, amb una població majoritària, el qual ha decidit que és el seu torn i no està per la labor. I fenòmens com la pandèmia, el canvi climàtic, el creixement desorbitat dels preus, la pujada dels tipus d’interès, les guerres, els tsunamis, els volcans que entren en erupció, els asteroides que es dirigeixen a la terra, els aliments contaminats, els oceans de plàstic, la crisi energètica, les temperatures anòmalament altes que arrasen el planeta, la manca d’aigua, els cures que abusen dels infants, l’odi i la violència estesa, les persones que maten les seves parelles, i pitjor encara, els seus propis fills, i altres esdeveniments com «l’idiotisme» generalitzat de les darreres generacions absorbits per l’era de les pantalles, i d’altres que ara no em venen al cap, són un clar indicador de què quelcom gros està passant.
Però per a mi, l’autèntic detonant de la nostra decadència com a societat no es troba tant en els fenòmens naturals i econòmics, com en els canvis conductuals de les persones. I és que l’individualisme s’ha convertit en una religió per un gran nombre de persones, i és aquí on resideix el principal detonant del tràgic final de la història. Perquè si hem d’esperar que les persones ens ajudem a salvar-nos, clarament estem condemnats. Arribat el moment en què les coses es posin realment complicades, ens envairà un «salvis qui pugui» que arrasarà amb tot. I probablement, l’origen d’aquest declivi social radica en la preocupant pèrdua de valors que domina la societat actual. Aquesta pèrdua porta a la falta de respecte i consideració pels altres, ja que sense valors ens tornem més egoistes i insensibles als problemes dels altres. A més, la pèrdua de valors afecta la capacitat de prendre decisions encertades, pel fet que no es basen en valors sòlids, amb els consegüents resultats negatius i no desitjats, tornant-nos persones més infelices. En definitiva, la pèrdua de valors té efectes negatius en la societat en general, afectant la manera en què interactuen i ens relacionem entre nosaltres. I amb aquesta manca de principis ètics i morals, ens aboquem cada vegada més a la violència, la corrupció i la injustícia.
I davant de tota aquesta decadència social només ens queden dues actituds possibles. La primera és la de no fer res i morir-nos de por. I la segona, és la de fer-ho tot i morir-se de tota la resta de possibilitats. Així que jo em decantaré per intentar mantenir els meus valors, i gaudir el que pugui de la vida.
I en aquesta tessitura, acabarem avui amb una frase del publicista, presentador i jurat de televisió barceloní, Risto Mejide, que diu «si el món se’ns en va a la merda, que almenys ens enxampi somiant, rient, caçant Pokémons o si m’apures, ballant la Salchipapa». Així que, senyores i senyors, si això s’acaba intentem com a mínim que ens agafi gaudint, i per això cal tenir present que l’autèntica felicitat resideix en fer feliços als que estimes.