• Difícilment un Govern pot ser culpable en 18 mesos de la mala conjuntura econòmica

Comença el dia i llegeixo la premsa. I una vegada més critiques contra el Govern i el Grup Parlamentari Socialdemòcrata... La política és una mica això, està clar. Faci el què faci l'adversari, sembla que cal trobar-hi inconvenients, errors, visions de tàctica electoralista... Des del partit Socialdemòcrata, tot i haver provat de fer l'impossible per salvar la legislatura, ja fa molt de temps que molts vèiem difícil una continuïtat, vistes les postures més o menys comprensibles de l'oposició.

D'un costat, tenim ApC, un grup minoritari, però molt ofensiu, que en cap moment ha tingut un posicionament de treball positiu per fer avançar el país. Practicant sempre la política catastròfica i sensacionalista de què tot es fa malament, de què tot és deute i ruïna pel país. Un grup que hauria pogut aportar segurament coses bones al país però que per les seves actituds i accions s'ha estancat en un búnquer de guerra polític.

La única acció positiva, al meu entendre, ha sigut l'entrada conjunta a Sindicatura de les lleis laborals, però que, vist el calendari que s'anuncia, no tinc clar de que es puguin treballar i aprovar, en el què sembla que és la Crònica d'una mort anunciada de legislatura. Costa entendre la postura d'ApC en relació als pressupostos proposats pel Govern de l'any passat i d'aquest.

Refusar de deixar passar, i fins i tot refusar de fer cap esmena en un primer pressupost que el Govern PS es va trobar totalment condicionat per les accions d'un Govern anterior, va ser difícil d'entendre. Al·legar que aquest era insostenible perquè calien reformes estructurals que tota persona responsable sap, que sí han de fer-se, s'han de prendre amb cura i valorar molt bé com i quan fer-les.

ELS PRIMERS MESOS de legislatura van començar de la manera més dura i agressiva possible i no es va donar cap oportunitat al Govern entrant de treballar, no ja en unes bones condicions, sinó en unes condicions normals. Ha estat un any en el qual s'ha perdut molta energia vital pel país, gastada gran part d'ella en l'elaboració de crèdits extraordinaris que molts d'ells han acabat rebutjats.

Està clar que la situació a Andorra no és la millor que un podria desitjar, però això no és una característica pròpia d'Andorra. Molts països del nostre voltant ho estan passant malament. I el deute andorrà no és nou, ja fa dies que existeix, com el de molts països veins. Difícilment es pot entendre que un Govern, que ha demostrat ser treballador i responsable, pugui ser el culpable en 18 mesos de legislatura de la mala conjuntura econòmica del país.

De l'altre costat, tenim el grup de l'oposició majoritària, CR, en el qual hi han antics membres de Govern i antics consellers de la majoria anterior. Un grup que, tot i què en alguns moments han sabut demostrar responsabilitat política pel país, per exemple en les lleis d'intercanvi fiscals, reaccionen cada dia més de manera incomprensible.

Qui segueixi les sessions del Consell General haurà tingut l'ocasió de seguir uns discursos incoherents, en els quals s'acusa el Govern d'incompetència per tirar endavant el país. Tot i sabent perfectament que aquest té les mans lligades per la falta de pressupost, rebutgen crèdits extraordinaris imprescindibles per dinamitzar l'economia, en aquesta època tant dura que ara ens toca viure. Un grup que reconeix ni haver-se mirat certes proposicions de llei de crèdits extraordinaris, estancant-se en la postura del no per principi.

Un grup que decideix no prendre en consideració debats que poden interessar la població, com en el tema de la nacionalitat, perquè diuen que ara no toca. Un grup que decideix no treballar, ni fer esmenes en lleis importants com les lleis laborals, com tampoc sembla que ho faran pel projecte de llei de pressupost 2011, molt mal fet segons ells, però pel qual no faran res per millorar. Això jo personalment, no ho puc entendre.

ARA MÉS QUE MAI, cal treballar sent conscient de la situació i gestionar el millor possible les carències actuals. Avui més que mai, cal responsabilitat, cal prioritzar temes per reactivar l'economia, per ajudar els que pateixen a passar aquest mal tràngol.

D'aquí poc, a part d'algun coup de théâtre en el qual cada dia crec menys, ens dirigim cap a unes eleccions anticipades. Unes eleccions provocades per una situació extrema de poc diàleg i de postures hermètiques. Ningú té clar si el seu camp en sortirà ben parat d'això; per tant quan es parla d'electoralisme, quan s'esmenten les eleccions, em costa d'entendre.

El què sí tinc clar que no li convenen eleccions és al nostre país.

Es diu que el PS es vol enganxar a la cadira quan el què vol es deixar el país el més ben parat possible. S'ha dit que el PS vol eleccions, ja que diuen alguns que el partit de l'Alternativa té clar de què així aconseguirà la majoria absoluta i moltes coses més.

El PS haurà d'afrontar una vegada més un sistema electoral injust (al meu entendre) que potser no l'afavorirà, una desafecció creixent contra tota la classe política i que es quedarà potser amb el discurs demagògic i parcial de què no s'ha actuat bé pel país, de què no hi han hagut resultats per a la gent del carrer, de què no s'ha sabut negociar; tot això, sense prendre en consideració tots els condicionants d'aquesta legislatura.

Sobre qui pugui pensar això,voldria aprofitar l'ocasió per recordar que una legislatura s'ha de jutjar al seu acabament, que són quatre anys, tenint en compte que les coses no poden canviar d'un dia per l'altre.

De totes maneres, vull creure què qui segueixi de manera regular el món de la política andorrana sabrà jutjar de manera objectiva cadascuna de les parts.

CR haurà d'explicar les seves accions, moltes d'elles incoherents amb els seus discursos.

ApC, Andorra pel Canvi, us recordo; haurà d'explicar què ha passat amb aquell consens que venien durant la campanya 2009. Hauran d'explicar què han fet de positiu pel país durant aquests 18 mesos i què poden aportar de nou en una propera legislatura.

Ara que tenien a les seves mans la clau de la legislatura, aportant la majoria necessària en els temes importants. Ara que podia ser el seu moment idoni per aportar el seu granet de sorra, han aconseguit abocar el país a un carreró sense sortida i això sense aportar absolutament res de positiu.

El què ara em qüestiono sobretot, és en el què passarà en els propers mesos.

¿Què sortirà de les probables properes eleccions si els resultats donen una distribució similar a la d'avui, amb més o menys els mateixos interlocutors?

Consellera general del Grup Socialdemòcrata

Per a més informació consulti l'edició en paper.