Qui “bé” t’estima, no et farà plorar
Hi ha ocasions en què penso que el refranyer popular ha fet molt de mal. I és que els refranys són dites populars que s’han anat traspassant de generació en generació, però això no les fa més creïbles o valides per la nostra vida, ja que en alguns casos pel camí, aquestes dites s’han anat modificant fins a perdre el seu context. I aquest és el cas de la gran dita «qui bé t’estima, et farà plorar», que originàriament feia referència al que els pares no deixaven fer o deien als seus fills per educar-los, per corregir els errors, però que amb la romantització de l’amor ha perdut tot el sentit. I és que tal com la citem avui dia, sembla que l’amor hagi de ser patiment. I és una pena que un sentiment tan meravellós com l’amor es representi tan sovint carregat de dificultats, que avui dia tot sigui dramatisme, incomprensions i en alguns casos fins i tot violència. Si l’amor és un sentiment bo, perquè tolerem i inclús beneïm els amors on es pateix, i creem situacions tan estúpides com dir-li algú, «no li agafo el telèfon, que pateixi una miqueta», «l’he vist amb un altre, però diu que m’estima a mi» o «és que a mi m’agraden els malotes». Quan entre dues persones hi ha amor, l’última cosa que s’ha de pretendre és fer patir l’altre. L’amor no ha de fer mal i no ha de fer patir.
Així que per molt que l’Alex Ubago s’entesti a relacionar totes dues coses a les seves cançons, l’amor no t’ha de fer plorar, la realitat n’és una altra. De fet, penso que si algú que t’estima et fa plorar, potser el problema està en el fet que tot i que t’estimi, potser no t’estima bé. I arribats a aquest punt podem parlar del que significa estimar bé que, encara que ho apliquem a la parella, també té molt a veure amb totes les relacions que desenvolupen a la resta. I és que estimar, i estimar molt, encara que ens costi creure-ho, no sempre és sinònim d’estimar bé, perquè la quantitat en ocasions no va del bracet d’una autèntica qualitat afectiva.
Estimar bé passa per respectar sempre la persona estimada, passar per posar-se en la seva pell i entendre quines són les seves necessitats. Passa per tenir sempre la llibertat que la teva parella et pugui expressar les seves emocions sense por de ser jutjada. I és evident que quan t’uneixes en parella i decideix compartir un projecte de futur, no sols el compartiràs amb el que et va enamorar bojament al principi de la relació, sinó que també el compartiràs amb tots els defectes que descobreixes després quan l’embenatge de l’enamorament inicial s’esfuma i aquests es tornen visibles. Però de defectes en tenim tots, i aquests no poden emmascarar la resta si el sentiment d’amor és profund. I l’amor és un gran viatge que cal fer plegats, i cal adaptar-se a les diferents etapes que vindran, i quan hi hagi coses que facin trontollar la relació, cal aferrar-se al que realment és important. I això és estimar bé.
I avui acabarem amb una frase del que fou un gran músic de reggae jamaicà, Robert Nesta Marley, més conegut com a Bob Marley, que diu que «no hi ha pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures». I és per això que qui bé t’estima, et farà riure, perquè qui bé et vol, et vol bé.