HNWI, el nou paradigma del sistema fiscal del Principat d’Andorra
A principis del passat mes de març coneixíem la notícia de que el Govern britànic abolirà, a partir del 6 d’abril del 2025, el règim fiscal especial «non-dom» amb l’objectiu de recaptar 2.700 milions de Lliures Esterlines addicionals cada any, d’acord amb les estimacions publicades pel «HM Tresaury». Aquest règim fiscal especial, un dels més cèlebres i celebrats en el món de la fiscalitat internacional, eximeix de pagar impostos als residents al Regne Unit que no hi estan domiciliats, per les rendes obtingudes a l’estranger durant els primers quinze anys que visquin al Regne Unit. Ara bé, l’anunci del Govern britànic afegeix que aquest règim fiscal especial «non-dom» serà substituït per un altre règim fiscal especial que permetrà a les persones que no hagin estat residents fiscals al Regne Unit durant els deu anys anteriors, no tributar pels ingressos i els guanys de font estrangera durant els primers quatre anys de residència fiscal al Regne Unit. Així doncs, no es tracta d’una abolició pròpiament dita, sinó de la substitució del règim fiscal especial existent per un altre règim fiscal especial més en la línia dels existents a la resta de països del nostre entorn.
En els darrers anys s’ha incrementat notablement el nombre de països que han introduït en els seus sistemes fiscals règims especials amb la voluntat d’atraure residents d’alt poder adquisitiu (coneguts també per l’acrònim en anglès HNWI). L’Observatori Europeu de la Fiscalitat, un laboratori independent de recerca de l’Escola d’economia de París que rep finançament de la Unió Europea, calcula en el seu informe «Global Tax Evasion Report 2024», que des de 1995 fins a l’actualitat el nombre de règims fiscals especials destinats a l’atracció de HNWI ha augmentat de cinc a vint-i-vuit entre els països membres de la Unió Europea i el Regne Unit. D’entre aquests, en destaca com especialment favorables per als seus beneficiaris, el règim “high net worth” de Grècia i d’Itàlia.
Fruit d’aquesta competència fiscal creixent per atreure residents d’alt poder adquisitiu en la que fins i tot hi participen estats amb sistemes fiscals de tipus impositius elevats per a persones físiques com poden ser França o Espanya, han començat a aparèixer algunes veus crítiques que consideren aquesta competència fiscal i per extensió aquests règims fiscals especials com a perniciosos, i plantegen aplicar a la fiscalitat de les persones físiques receptes similars a les que l’OCDE i la Unió Europea han desenvolupat en el passat en relació la fiscalitat de les empreses.
Amb el seu anunci, el Govern britànic se suma al procés de revisió d’aquests règims fiscals especials que ja va iniciar Portugal la tardor passada quan va anunciar la desaparició del més que conegut «Non-Habitual Resident Regime» a partir de l’1 de gener de l’any 2024.
Davant d’aquesta conjuntura de revisió dels règims fiscals especials existents que sembla entreveure’s que s’imposarà en els propers anys als països del nostre entorn, i més especialment als estats membres de la Unió Europea, al Principat d’Andorra se li presenta una oportunitat immillorable per a mostrar-se com un país atractiu per aquest tipus de residents.
La fiscalitat personal al nostre país va ser dissenyada des del seu inici amb un plantejament diferent de l’exposat anteriorment. Es va apostar per un model de tributació sobre la renda universal de l’individu amb un tipus impositiu moderat, fugint d’adoptar règims especials clarament discriminatoris que afavoreixen fiscalment a aquest tipus de resident enfront dels seus residents fiscals naturals. A més, el Principat d’Andorra no grava el patrimoni de les persones físiques, així com tampoc les seves donacions ni les transmissions per causa de mort.
A tot l’anterior cal afegir també que l’eventual adopció d’un Acord d’associació amb la Unió Europea que permeti a Andorra l’accés al mercat interior i, per tant, que respecti les quatre grans llibertats, hauria de comportar necessàriament al mateix temps, la desaparició de les barreres fiscals existents relatives als trasllats de residència amb els estats membres, els anomenats «Exit Tax».
Transcorreguts gairebé deu anys des de l’aprovació de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques per part del Consell General sembla que el model de tributació sobre la renda personal dissenyat en el seu moment s’imposarà com un model competitiu a mitjà i llarg termini per atraure a aquest tipus de residents.