Àlex Fusté Economista en cap Andbank

Algunes de les empreses més importants del món han pres recentment accions decisives per al panorama global. Nvidia, Amazon, Google i Microsoft han demanat al seu principal proveïdor, la taiwanesa Foxconn, que traslladi tota o part de la cadena de subministrament de maquinari de IA a Mèxic, prescindint així de la Xina com a opció per a la fabricació i el manteniment d’equips d’intel·ligència artificial. Foxconn ja s’ha posat a la feina per a satisfer les necessitats dels seus clients estatunidencs amb una inversió de 690 milions de dòlars a Mèxic i un pla per a la contractació de 5.000 treballadors locals. Foxconn ha adquirit també un terreny a Jalisco, a l’oest de Mèxic, per un valor de 27 milions de dòlars destinat a la producció de servidors de IA per a les grans tecnològiques americanes.

Per què aquesta decisió ara? 
Decisions com l’adoptada ara per Nvidia, Amazon, Google o Microsoft, responen a una estratègia que subratlla dos objectius principals: 
1) L’objectiu del nearshoring (pràctica de traslladar operacions a localitats pròximes amb la condició de disminuir riscos associats amb la distància). 
2) L’Objectiu del friendshoring (traslladar producció a països amics per a evitar riscos derivats dels previsibles conflictes polítics).

És un cas aïllat, o és ja una tendència duradora d’una reglobalització? 
No és un cas aïllat. Hi ha altres companyies que també han deixat clara la seva intenció de desplaçar la producció dels seus dispositius des dels centres tradicionals a Àsia (la Xina) cap a regions més amigables.

•    Apple segueix en procés de portar tota la seva fabricació (o la majoria) d’iPhone, iPad i Mac fora de la Xina. Si bé el trasllat no li està resultant fàcil a Apple, ja fa un temps que a la californiana van veure el panorama i van començar la mudança, principalment a tres països: l’Índia, Vietnam i Mèxic. Apple vol que la majoria d’iPhones vinguin de l’Índia, i per als iPads i el MacBook, pretén que aquests provinguin de Vietnam. Tot això és important perquè la major part de la producció d’iPhone i altres productes s’assentava fins ara a la Xina, on es xifren en 188 els proveïdors que Apple té encara a la Xina. No soc qui per parlar de les raons, però crec no errar si esmento una guerra comercial endurida (i que anirà a més), al que cal sumar uns retards costosíssims el 2020 a causa de la «particular» gestió de la COVID-19 per part de Pequín, i que va obligar els principals proveïdors a tancar fàbriques, molts dels quals ni tan sols van aconseguir solucionar els seus propis problemes quan van reobrir. Tot això li va costar a Apple la «modesta» suma de 30bn de dòlars. Això és una cosa que un empresari no oblida.

•    Intel, empresa especialitzada en semiconductors, va anunciar una inversió de 8.500 milions de dòlars (que va rebre del Govern dels Estats Units) destinada al centre de disseny de xips de IA que la companyia té a Guadalajara. 

•    Quanta Computer va invertir 1bn de dòlars a l’estat mexicà de Nuevo León. Una inversió per a 2500 ocupacions, i que reflecteix aquesta tendència del friendshoring. 

En resum. 

Nous temps en els quals els centres de producció fins ara predominants s’esvaeixen, mentre uns altres emergeixen victoriosos. On deserts industrials poden convertir-se en oasis d’innovació, i centres d’innovació en deserts industrials. On els guanyadors escalen muntanyes d’èxit, i els perdedors es converteixen en meres notes al peu. Just o injust? Res d’això importa. Només cal entendre dues coses: 1) En el joc del comerç global, no tots poden guanyar i, 2) l’adaptació no és una opció, sinó una obligació. Al cap i a la fi, el flux del capital no coneix de lleialtats. 

Continuarem monitorant els canvis, avançant-nos en la mesura que sigui possible, i per descomptat, gestionant els detalls per als nostres mandats de gestió discrecional.