Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Cert és que tots volem tenir diners per així eliminar les preocupacions econòmiques i, si és possible, també reduir la jornada laboral. Però una cosa és estalviar tenint un objectiu en ment i una altra és fer-ho per por a malviure. Doncs, la crematomania és justament això mateix, però es presenta de dues maneres diferents. Una seria per la por a la penúria i l'altra, per la necessitat d'acumular béns materials (joies, terrenys, locals, pisos, accions bancàries, etc.) és a dir, la persona necessita sentir-se segura econòmicament d'alguna manera i diversifica el seu patrimoni.

Malauradament, també hi ha gent que confon entre pagar al comptat les compres amb finançar-les en còmodes quotes i que, desgraciadament, acaben limitant el seu estil de vida. Però, així i tot, els compensa viure d'aquesta manera perquè s'han acostumat a conviure amb els deutes i fer-ho d'una altra manera els resulta estrany. Prioritzen la sensació de seguretat encara que sigui fictícia perquè en qualsevol moment, el banc o l'entitat financera dels crèdits pot tallar l'aixeta i reclamar jurídicament els diners prestats. Aquesta situació la podem veure amb els desnonaments o amb l'expropiació dels vehicles o els mobles quan la gent deixa de reemborsar els crèdits. Per tant, es pot dir que la por a no tenir suficients diners és una font de malestar.

Però cercar la seguretat econòmica sense tenir un objectiu en concret, només condueix a la desesperació perquè no disposem de cap camí traçat i encara menys, d'una quantitat estipulada per garantir-nos l'estil de vida desitjat. Aleshores i per acabar, hi ha un estudi on es veu que la tranquil·litat econòmica s'aconsegueix tenint estalviats 50.000 euros, tenir-ne més no ens canvia la sensació de seguretat subjectiva. Així doncs, qui els tingui, hauria de començar a gaudir més de la vida i deixar d'estalviar tants diners.