Què em motiva a ensenyar?
El primer de tot, assenyalar que ensenyar és el meu somni complert perquè des de ben petita ja m’apassionava fer-ho, realment, ja tenia vocació, sempre m’ha agradat compartir els meus coneixements amb els altres. En definitiva, per mi la docència ho és tot, és la meva forma de vida.
I una cosa que és molt important per a mi, és que ensenyant continuo sempre aprenent coses noves i això m’agrada sobretot quan ensenyo en nivells superiors, ja que quan un professor ensenya es nodreix de les preguntes dels alumnes. A més, a la meva manera de veure no hi ha més alegria per a un docent que poder aconseguir que el seu alumne comprengui un tema i que aquest se senti feliç d’haver après el que se li va ensenyar, aquell moment, on la seva alegria s’esbossa a la cara amb un somriure és el motiu pel qual a molts ens agrada ensenyar. Per mi aquesta sensació de satisfacció és un breu moment que pot durar tota una vida a la memòria d’un bon professor.
Per tant, per a mi, educar no és només ensenyar, és compartir amb els teus alumnes qui ets, els teus valors i principis, allò que t’apassiona, les coses que et mouen cada dia. De manera que com expresses les teves emocions, influirà en la manera com ells expressaran les seves. Per exemple, una de les meves passions que intento inculcar als meus alumnes cada dia és la meva passió per la lectura.
M’agrada molt que els meus alumnes tinguin un criteri propi, que tinguin l’oportunitat d’experimentar noves idees, que no es limitin, que dins del respecte tinguin el dret de no estar sempre d’acord amb allò que els professors diem.
Per tant, ser un model a seguir és una responsabilitat enorme, perquè els nens escolten amb més atenció de la que creiem el que els dius d’ells mateixos i aquesta veu externa es va convertint, a poc a poc, en una veu interna. Si els recordes com són de capaços, els ajudes a entendre que tots els seus sentiments, pensaments i curiositat són valuosos i que aquests han de ser honrats i compartits amb la resta del món, llavors es convertiran en persones més capaces de ser elles mateixes.
I jo crec que aquesta és la finalitat de l’educació. Que cada persona es pugui convertir en la versió més autèntica de si mateixa. Seguim aprenent durant tota la nostra vida i això produeix canvis en la nostra manera de veure les coses i actuar. L’educació és present des que naixem fins que morim, independentment de si anem a l’escola o no.