Clàudia Cornella Fundadora de Clàudia Cornella Leadership

Quin és el seu origen? Per què se celebra?

Des de fa més de 100 anys, el 8 de març és un dia que celebra els drets conquerits per les dones a tots els àmbits i commemora la llarga història de lluites i sacrificis per aconseguir-los. És un dia en què recordem que fa no gaire temps coses com treballar, tenir un compte bancari, votar o prendre qualsevol decisió sobre les nostres vides no era possible. La celebració es remunta a finals del segle XIX i principis del XX amb les primeres manifestacions per reclamar igualtat entre homes i dones.

Actualment, durant aquesta jornada, s'organitzen marxes, manifestacions i actes a tot el món per denunciar que encara queda molt camí per recórrer fins a assolir aquesta desitjada igualtat real entre homes i dones.

Algunes de les proclames que s'escolten més durant la jornada de protesta són la reclamació de l'equiparació laboral i salarial, una presència igualitària en llocs polítics i empresarials rellevants, el rebuig a la violència de gènere, així com l'exigència de més polítiques per aturar-la: en definitiva, un apoderament complet de les dones en el marc de la societat actual.

Després de la Revolució Industrial, es va produir un històric període de transformació econòmica i en el mode de treball. Amb el moviment obrer, les dones també van començar a alçar la seva veu, però continuaven sent explotades sense cap llei que les emparés. Tampoc no tenien dret a vot ni a poder controlar els seus propis comptes bancaris, ni comptaven amb la mateixa formació que els homes. A més, la seva esperança de vida era molt menor a causa dels maltractaments i dels parts.

Al març de 1857, les treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York van sortir al carrer a protestar en massa per les dures condicions de treball. Si bé és cert que en aquell moment les condicions laborals de tots els treballadors eren duríssimes, la precarietat s'acarnissava especialment amb la part femenina del sector, els salaris dels quals podien arribar a ser menys de la meitat que els dels homes només pel fet de ser dones. Les protestes van acabar amb la intervenció violenta de la policia contra les manifestants, però aquella manifestació va asseure un primer precedent gràcies a la seva gran repercussió.

El 1907 va tenir lloc la primera Conferència Internacional de Dones Socialistes a Stuttgart, Alemanya, liderada per Clara Zetkin, on es va fundar la Internacional Socialista de Dones. Un dels primers objectius que perseguien era el sufragi femení.

Per mostrar suport a la vaga que les treballadores tèxtils van dur a terme a Nova York el 1908 (una vaga que, juntament amb la del 1857, passaria a la història), el 1909 una organització de Dones Socialistes va celebrar als EUA el primer Dia Internacional de la Dona. Tot i que només va tenir seguiment a Nova York i Chicago, es calcula que unes 15.000 dones van participar en una marxa que va recórrer la ciutat de Nova York.

El 1910, es va celebrar una conferència internacional a Copenhaguen a la qual van acudir més de 100 dones procedents de 17 països diferents. L'alemanya Clara Zetkin va suggerir la idea de commemorar un dia de la dona a nivell global i la proposta va ser aprovada per unanimitat, encara que sense concretar una data concreta, només el mes de març. Així, el 19 de març del 1911 es va celebrar el primer Dia Internacional de la Dona, reunint més d'un milió de persones a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. A més del dret de vot i d'ocupar càrrecs públics, llavors es va exigir el dret al treball de la dona, a la formació professional i a la no discriminació laboral.

La necessitat de recolzar la lluita per unes millors condicions de la dona es va intensificar el 25 de març de 1911, quan un tràgic incendi a la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York va causar la mort de 123 dones i 23 homes. Pel que sembla, l'origen va ser una burilla mal apagada tirada en una galleda de restes de roba que no s'havia buidat en dos mesos. Les víctimes no es van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat les portes d'escales i de les sortides per evitar robatoris.

Els grans conflictes d'una centena d'anys tan convulsa com el segle XX van ajudar a consolidar el paper de la dona, i al llarg de les dècades següents moltes organitzacions de dones d'altres països es van anar unint a les reivindicacions que es duien a terme durant el mes de març. Fins que el 1975 l'ONU va reconèixer el dia de manera oficial.

És cert que no és senzill fixar un sol esdeveniment com el motiu pel qual es va escollir el 8 de març, per això cal entendre com una lluita en conjunt, un esforç prolongat en el temps. Així, s'entén com cada generació ha anat heretant el deure de lluitar pels seus drets i pels de les properes generacions.

Segons l'ONU: "el Dia Internacional de la Dona és una data que se celebra a molts països del món. Quan les dones de tots els continents, sovint separades per fronteres nacionals i diferències ètniques, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques, s’uneixen per celebrar el seu dia, poden contemplar una tradició de no menys de noranta anys de lluita a favor de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament”.

Per a mi el 8 de març és una data assenyalada al calendari. És un dia de reivindicació i record, per rendir un homenatge a aquestes grans dones de la nostra vida. Elles, les nostres mares, àvies i besàvies, les que van obrir camí amb els seus passos molt abans que arribéssim i que avui ens continuen omplint d'amor i grans moments. Elles, encara que ja no estiguin totes amb nosaltres, sempre són al nostre costat i el seu llegat és inesborrable.

Soc feminista i no em cansaré de cercar la igualtat dels gèneres, la fi del patriarcat: la predominança ancestral de l'home sobre la dona en aspectes socials, econòmics i culturals. Lluitar per l'establiment d'una societat on home i dona siguin iguals en drets i oportunitats.

Gràcies al feminisme es va abordar la sexualitat, la família, la discriminació laboral i, especialment, els drets reproductius, amb l'aparició comercial de la píndola anticonceptiva el 1960. Recordem fites històriques:

• El sufragi femení.
• L’accés universal a l’educació superior per a les dones.
• Dret a decidir sobre l'embaràs i la participació en la planificació familiar.
• Alliberament sexual de la dona i visibilització del desig femení.
• Finalització de la discriminació sexual en matèria d'accés a la feina.
• Democratització de certs codis de vestimenta.
• Protecció social laboral en cas d’embaràs.
• Mesures de protecció per a un part amb anestèsia i recursos clínics adequats.
• Dret a l'avortament a nombrosos països.

És un dia també per sensibilitzar a la ciutadania de l’existent bretxa salarial de gènere. La majoria de les dones segueixen cobrant menys realitzant el mateix treball i les mateixes condicions. La bretxa salarial va més enllà d’un salari,  també passa per la carrera professional (conciliació familiar, tipus de jornades laborals, el “gènere de les professions”, la masculinització dels llocs de treball ..).

Tot i que la dona i el lideratge empresarial és un fet que ja estan considerant les empreses, el lideratge femení continua tenint una diferència en números, en comparació amb els homes que estan en llocs directius d'una empresa. Les dones representen el 43% de la força laboral a nivell mundial i només el 36% dels càrrecs gerencials o de direcció del sector privat i dels llocs del sector públic. Tot i això, les dades també indiquen que el nombre de dones en llocs de comandament s'està incrementant, impulsat per una intensificació de les polítiques proactives d'igualtat de gènere en l'àmbit públic i una conscienciació més gran sobre l'impacte positiu del lideratge femení en el món empresarial.

Pel que fa l’emprenedoria, només el 20% de totes les persones emprenedores del món són dones. Segons el Banc Mundial en el món només 1 de cada 3 empreses petites, mitjanes i grans és de propietat de dones.

Tot i que encara pocs països han aconseguit un veritable equilibri de gènere, un fet important és, que la presència del lideratge femení demostra ser de gran importància i potencial dins de les empreses. L’FMI assegura que contractar més talent en posicions estratègiques incrementaria l’economia global en un 35%.

Hem crescut amb la creença que cada gènere té unes característiques que els són pròpies i en el fons això no és res més que una limitació. Es tracta d'abraçar els atributs del femení, de potenciar la complementarietat home i dona, ja que aquesta diferència és la que aporta valor a les organitzacions.

I què és el que podem fer les dones per continuar creixent i seguir irradiant?

• Comunicar, contagiar, exercir influència, inspirar.
• Mentoritzar altres dones perquè puguin créixer.
• Contribuir a crear la massa crítica participant en fòrums, entrevistes, publicant articles, el que se'ns acudeixi per compartir les nostres reflexions i saber fer.
• Prendre consciència del nostre valor.

Es tracta de generar un canvi de comportament per aconseguir una empresa més femenina, provocar que les persones es moguin dels extrems al centre del baròmetre.

Cal ser conscients que no és una tasca fàcil. Algunes recomanacions:

• Qüestiona't quin és el veritable propòsit que regeix la teva vida.
• Revisa els teus valors i si actues en congruència.
• Crea la teva pròpia història, una que puguis relatar amb confiança i determinació.
• Sigues coherent, que la teva manera d'actuar sigui fidel al teu relat, que generi un lideratge genuí i únic.
• Pren la responsabilitat d'exercir la teva influència compartint la importància del canvi cap a un paradigma nou basat en l'equilibri.
• Busca experiències transformadores.
• Teixeix aliances amb persones que comparteixin la teva mateixa visió.

Crec en el foment del networking entre dones. Per aquesta raó soc membre de la Junta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) i des del novembre de 2023 Vicepresidenta. Formem un equip de dones compromeses amb el feminisme, amb el canvi per fer una Andorra més igualitària i sense vulneració dels nostres drets.

L’ADA és l’associació de dones més antiga del país. Va néixer el novembre del 1994, després de l’aprovació de la Constitució andorrana, quan un grup de dones feministes andorranes van crear-la. El seu objectiu era donar veu a les dones dins del nou marc constitucional andorrà, fer un lobby per fer avançar els drets de les dones i fer accions de visibilització.

Recuperem la història de la dona andorrana!  

Durant els anys d’existència de l’associació, l’ADA ha estat present com a grup de pressió social i polític per aconseguir fites com:

• El matrimoni civil i el divorci.
• La despenalització de la lligadura de trompes.
• La igualtat de la dona en l’adquisició de la nacionalitat.
• La creació d’un batlle de família.
• La instauració d’escoles bressol.
• L’accés de la dona a llocs de responsabilitat dins l’empresa i en política.
• Mamografies gratuïtes a partir de 50 anys.
• Projecte de mediadora social.
• Grup Alba per atendre les dones afectades de càncer.
• Cursa de la dona.

I seguim treballant en projectes d’acord amb el pla estratègic 2022-2025.

Aquest 8 de març lluitem juntes per un món més just i més igualitari. La lluita pels nostres drets continua cada dia, però només vencerem si estem unides!