Les matemàtiques del BOPA. Increment de les pensions 2023
Una de les activitats que duc a terme amb els meus estudiants del seminari de Fonaments matemàtics per a l’empresa de primer curs del bàtxelor en Administració d’Empreses de la Universitat d’Andorra és analitzar les lleis/decrets amb component matemàtic (com ara increments de salaris, increments de lloguers d’habitatges, increment de les pensions de la CASS...).
La finalitat és que els alumnes siguin competents en la interpretació i aplicació matemàtica d’aquestes en l’àmbit que correspongui.
Aprofitant aquesta activitat m’agradaria fer partícip a tota la societat de la meva reflexió sobre el rigor matemàtic d’algunes lleis/decrets.
En aquest cas analitzaré l’increment de les pensions contemplades a la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023, més concretament l’Article 22 (1) sobre la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que diu textualment:
1. La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2023 i no siguin objecte d’increment en aplicació de la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments de l’habitatge, es revaloren durant l’any 2023 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.
Aquesta primera anàlisi la faré mitjançant un exemple clarificador analitzant dos casos concrets:
Cas A.- Imaginem que tenim dues pensions: P1 de 2.000 euros/mes i P2 de 2.001 euros/mes, és a dir una diferència de 12 euros/any. Si apliquem la llei a aquestes pensions, resulta que el pensionista P1 passarà a cobrar 2.142 euros/mes i el pensionista P2 cobrarà 2.143,07 euros/mes (al dos se’ls incrementa la pensió un 7,1%, ja que les seves pensions estaven per sota del doble del salari mínim).
Fins aquí tot sembla correcte, ja que el pensionista que més cobrava continuarà cobrant més després d’aplicar la llei i la diferència serà del mateix ordre (ha passat de ser de 12 euros/any a 12,84 euros/any).
Cas B.- Ara imaginem que el pensionista P1 cobra 2.572,26 euros (dues vegades el salari mínim interprofessional) i el pensionista P2 cobra 2.572,27 euros/mes, una diferència de 0,12 euros/any. Si apliquem la llei a aquestes dues pensions resulta que el pensionista P1 passarà a cobrar 2.754,89 euros/mes (se li incrementa un 7,1% la pensió) i el pensionista P2 en cobrarà 2.572,27 euros/mes (no se li incrementa la pensió per superar un cèntim d’euro el doble del salari mínim interprofessional).
En aquest cas ens trobem amb una anomalia, ja que el pensionista que més cobrava ara passarà a cobrar menys. I no només això, la diferència és 2.191,44 euros/any.
Sí, sí, heu llegit bé! Una diferència de les pensions de 0,12 euros/any, després d’aplicar l’increment segons la llei passaria a ser a una diferència de 2.191,44 euros/any. Més que significativa, oi?
De l’anàlisi dels dos casos es desprèn que l’aplicació de la llei funciona racionalment en el Cas A (almenys sembla lògica) però no en el cas B, quan el més lògic seria que funcionés en ambdós casos.
Vist això un pot pensar: és lògic/just que passi això? Personalment, crec que NO, si més no des del punt de vista de la meva lògica matemàtica (desconec com funciona la lògica política).
Passo ara a analitzar el perquè passa aquesta anomalia. Doncs senzillament perquè la llei preveu un increment de les pensions per trams i els trams són plans: l’IPC a totes les pensions inferiors o igual al doble del salari mínim interprofessional i 0% per a les pensions superiors al doble del salari mínim interprofessional.
En la representació gràfica d’aquesta forma incremental per trams plans observem que presenta una important anomalia en el canvi de tram (pensions properes al doble del salari mínim). D’aquí l’anomalia del Cas B, ja que l’increment de la pensió cau directament en el canvi de tram, al pensionista P1 que cobrava 2.572,26 euros/mes se li aplica un increment del 7,1% i al pensionista P2 que cobrava 2.572,27 euros/mes se li aplica un increment del 0%.
Es pot veure que una diferència mínima entre dues pensions abans de la llei (0,12 euros/any) resulta una diferència econòmicament més que significativa després d’aplicar la llei (2.191,44 euros/any). I no només això, sinó que s’inverteixen els papers, ja que el pensionista que més cobrava ara passarà a cobrar menys.
El col·lectiu que ha sortit perjudicat són tots els pensionistes amb pensions situades entre els 2.572,26 euros/mes (el que ara cobra dues vegades al salari mínim) i 2.754,89 euros/mes (el que cobraria aquesta mateixa persona després d’aplicar-hi l’increment del 7,1% que marca la llei).
Una vegada analitzat el problema, un es pregunta: I ara què? Com es pot solucionar? El que cal fer per solucionar-ho ho deixo en mans dels que poden solucionar-ho. El que jo puc aportar és una solució tècnica al que hauria d’haver contemplat la llei, que no és ni més ni menys que canviar/ampliar l’article 22 (1) de la llei de pressupost del 2023 amb el següent text: «Les pensions situades entre 2.572,27 euros/mes i 2.754,89 euros/mes percebran una pensió de 2.754,89 euros».
Així doncs, afegint aquest text a l’article 22 (1) es pot solucionar el problema.
I encara més, aquesta anomalia no és només del 2023, es va arrossegant des de fa uns quants anys. Esperarem la publicació de la Llei de Pressupost 2024 per veure si encara es manté. Si és així, en faré la corresponent anàlisi tècnica.