Nou registre de comptes financers
El dimecres proppassat es va publicar, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, el Decret 64/2024, del 14-2-2024, pel qual s’aprova el Reglament del registre de comptes financers i assimilats, dependent del ministeri encarregat de les finances.
El Registre de comptes financers i assimilats és un registre telemàtic de caràcter administratiu creat amb la finalitat de prevenir i impedir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, en compliment de la Llei 37/2021, del 16 de desembre, de modificació de la Llei 14/2017, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, sota la premissa de la 5a Directiva europea i els compromisos de transposició de la normativa europea derivats de l’Acord monetari i els estàndards internacionals adoptats pel GAFI i el Moneyval.
La Disposició addicional quarta de la Llei ja incorporava la creació d'aquest Registre, amb la informació declarada per les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic operatives al Principat d'Andorra –no de sucursals a l'estranger-. Aquesta informació inclou les dades d'identificació –com l'estat de residència- dels titulars i de qualsevol persona que pretengui actuar en nom del client –com els apoderats mitjançant mandat explícit, els representants o els autoritzats del client-titular, en definitiva, qualsevol persona amb poders de disposició - o els beneficiaris efectius de comptes de pagament i comptes bancaris– no s'especifica, però, la tipologia, és a dir, si entrarien els comptes corrents, comptes d'estalvi, comptes de valors, dipòsits, etc. -amb un número IBAN, incloent-hi la data d'obertura i de tancament-, així com els contractes de lloguer de caixes de seguretat i el seu període de lloguer, amb independència de la seva denominació comercial.
La informació inscrita serà accessible per la UIFAND i per altres autoritats nacionals competents en matèria de prevenció, detecció, investigació o persecució del blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i altres delictes relacionats - com el Ministeri Fiscal, el Departament de Policia, les autoritats judicials, l’Autoritat Financera Andorrana, o el ministeri encarregat de les finances-. Cal indicar, però, que no s’especifica que aquestes altres autoritats –excloent l’AFA– accediran al Registre amb motiu de la recerca de delictes relacionats amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, d’acord amb les competències establertes o prèvia autorització judicial o del Ministeri Fiscal.
El Reglament, per tant, desenvolupa els procediments següents: (a) el procediment –s'inclou un manual tècnic- perquè les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic operatives al Principat d'Andorra subministrin les dades requerides al Registre de comptes financers i assimilats; (b) els termes i la periodicitat de la declaració –una primera declaració inicial i comunicacions mensuals posteriors-; (c) el procediment perquè aquesta informació estigui degudament registrada i actualitzada –utilitzant un format similar a CRS-; i (d) el procediment perquè la UIFAND i altres autoritats competents accedeixin a aquesta informació, incloent-hi el procediment aplicable al sistema d'accés -registre i enregistrament de les consultes efectuades-. No obstant això, no s'especifica ni qüestions relacionades amb l'aplicació del règim sancionador, protecció de dades i confidencialitat, especialment rellevant aquest darrer punt per determinar si aquesta informació tindrà valor probatori o no.
Així doncs, per les entitats declarants, el Registre no només implica una obligació addicional de comunicació periòdica, sinó reforçar –en origen- els seus mecanismes de control i de diligència deguda atenent el grau de responsabilitat inherent a aquesta nova obligació. És a dir, el Reglament estableix que aquestes entitats seran responsables de la qualitat, la integritat i la veracitat de les dades declarades.
A grans trets, aquest Registre pretén un instrument estratègic per les polítiques en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme i una peça clau per les autoritats competents. Des d'un punt de vista de la seva utilitat en el marc de casos relacionats amb la recuperació d'actius, aquesta sobre el paper sembla evident, però a nivell pràctic ha estat molt discutida pels practicants privats en aquests casos –equips d'advocats, investigadors, forensics-. La crítica més habitual dels practicants d'asset recovery al sistema de registres no es centra -com podria semblar lògic– en aspectes sobre la seva accessibilitat o l'alimentació i tractament de dades o com s'emmarca dins de la cooperació judicial internacional, sinó en què l'instrument és massa simple; la sofisticació inherent als processos del frau va a gran velocitat i aquesta eina pot ser utilitzada de forma elusiva i com un mecanisme contrari al seu fi, donant imatges distorsionades i fomentant que no s'arribi al moll de l'os. En definitiva, el temps ho dirà, especialment quan convisqui algun dia amb un registre de la propietat immobiliària, que seria molt necessari.