Club de lectura de la UNED
Aquest dissabte passat vam tenir la primera reunió del nostre Club de lectura de la UNED moderat per Javier Salazar i jo. En aquesta primera lectura la moderadora vaig ser jo mateixa i la lectura sobre la qual es va basar la tertúlia va ser Los pazos de Ulloa d’Emilia Pardo Bazán, tot un clàssic de la literatura castellana. La veritat és que la lectura va resultar encertada i la tertúlia va estar molt animada.
El més destacable en aquesta novel·la és el seu naturalisme. Però, abans d’explicar com apareix aquest en aquesta novel·la, hauríem d’assenyalar que el naturalisme és un moviment literari que va sorgir a finals del segle XIX a França per oposició al romanticisme i que les seves característiques més importants són el seu caràcter metòdic determinista i el fet de reflectir amb molt de realisme a les seves obres la part més crua i desagradable de la realitat. El seu màxim representant va ser Émile Zola amb obres com Thérèse Rasquin (1867) i Le roman experimental (1880).
Per tant, en primer lloc, cal assenyalar que els seus personatges són víctimes del seu entorn. Així, doncs, els servents del marquès, criats en una zona rural molt deprimida de Galícia, són degradats i molt brutals, tant com el nivell de l’ambient del llogaret al qual pertanyen. Aquest ambient ha imbuït el noble, que recupera una mica la seva perspectiva sobre la seva vida quan viatja a Santiago, on visita les seves cosines a la recerca d’esposa i, finalment, es decideix, aconsellat pel pare Julián, per la delicada Nucha per convertir-la en la seva futura dona.
En segon lloc, també trobem éssers controlats pels seus instints i passions, tal com estableix el naturalisme, que es basa en gran part en les teories del determinisme. Així doncs, l’entorn econòmic i social és determinant a l’obra pel discórrer dels esdeveniments i l’evolució dels personatges.
S’observen personatges lliurats a les condicions naturals i al seu destí, amb poca capacitat de reacció, i pràcticament una nul·la possibilitat de lliure elecció. És a dir, l’ambient ho controla tot.
La novel·la està composta per una gran varietat de personatges diversos, i tots obeeixen als seus impulsos primaris sense ser conscients ni capaços d’esmenar mai el seu destí.
Finalment, cal assenyalar que el llenguatge és molt descriptiu, minuciós i amb una certa inclinació cap a la parla popular segons les zones.
Per a la pròxima sessió, el 16 de març, a les 10.30 hores a la UNED, serà el torn de comentar La casa de Bernarda Alba (1936), de Federico García Lorca, amb una tertúlia moderada per Javier Salazar. Si esteu interessats us podeu inscriure a la secretaria de la UNED. Esperem la vostra assistència.