Convertir-nos en la nostra prioritat
Com deia Victor Hugo: “La suprema felicitat de la vida és saber que ets estimat per tu mateix o, més exactament, malgrat tu mateix”.
Cuidar-me, prioritzar-me és per a mi un mantra personal: “M'estimo, em cuido, em prioritzo”.
Tenir cura d’un mateix no és dedicar-nos el temps que ens sobra, aquests minuts que arranquem amb prou feines a una jornada plena de tasques, sinó convertir-nos en la nostra prioritat. No és fer res saludable i relaxant quan ens sentim malament o estem esgotats, sinó evitar que les pressions internes i externes ens portin a tocar fons emocionalment.
Tenir cura d’un mateix comença amb un compromís personal per a tota la vida. Un compromís que no implica obligar-nos a fer activitat física determinades hores a la setmana, seguir una dieta saludable en què cada caloria està comptada o relaxar-nos el cap de setmana per reposar part de l’energia que hem dilapidat durant la setmana.
Implica abans de tot respectar-nos. Respectar els nostres ritmes, el del nostre cos i el de la nostra ment. Ser conscients que de vegades no podem amb tot, i no passa res.
Significa afrontar els problemes en comptes de deixar que s’acumulin fins que el pes acabi aixafant-nos. És a dir, bregar amb allò que ens genera ansietat i allò que ens preocupa, afrontar les nostres pors i deixar anar el que ens fa mal abans que aquestes pressions ens desequilibrin.
També vol dir posar límits a les persones tòxiques. Estar disposats a decebre algunes persones i acomiadar-nos d’altres. Sense necessitat de complaure a tothom tot el temps.
Tenir cura d’un mateix significa estar orgullosos de les nostres llums i també abraçar les nostres ombres. Acceptar els nostres fracassos i limitacions, perdonar-nos pels nostres errors i comprometre’ns amb assolir la nostra millor versió.
I sobretot, és deixar anar tot allò que no podem canviar i també acceptar que canviem i que les coses canvien, per a bé o per a mal.
Hem de tenir present que la cura d’un mateix, prioritzar-nos, passa per escoltar-nos. Necessitem reconnectar amb nosaltres mateixos per saber què necessita el nostre cos i el nostre esperit. Només així podrem viure la vida que volem, una vida que realment gaudim, que tingui un sentit i sigui un reflex fidel de nosaltres mateixos. I tot això sense sentiment de culpabilitat!
Tres senyals que poden indicar que no ens cuidem prou són:
- Sentim que la vida passa massa ràpid.
- Necessitem descansar de la nostra vida.
- Hem perdut el sentit de la vida.
Practicar l’autocura no sempre és fàcil. La majoria de nosaltres estem molt ocupats, amb feines estressants o massa consumits per la tecnologia. El temps per a un mateix normalment és l’últim a la llista, a la nostra agenda. O pitjor, de vegades ens sentim culpables de prendre’ns el temps necessari per tenir cura de nosaltres.
Iniciar-nos amb l’autocura pot ser desafiant, però quan aprenem a tenir-la deixem enrere l’estrès, la fatiga i el ressentiment; i obrim pas a la motivació, energia, paciència i amor propi.
I per on començar? Doncs hi ha moltes coses que podem fer per començar. Alguns consells:
- Escoltar les nostres necessitats com a persona.
- Evitar culpabilitzar-nos en prioritzar-nos.
- Aprendre a expressar els nostres sentiments.
- Evitar comparar-nos amb els altres.
- Conservar temps per gaudir-ne.
- Riure.
- Relaxar-nos i connectar amb la natura.
- Aprendre a dir «no».
- Realitzar la feina que ens encanta.
- Fer exercici.
- Tenir cura de la nostra vida espiritual.
- Organitzar el nostre entorn perquè simbolitzi el millor de nosaltres.
- Focalitzar les emocions positives i rebutjar les negatives.
- Dormir suficient.
- Menjar bé.
- Fer un viatge d’autocura.
- Tenir cura d’un mateix essent organitzats.
- Llegir un llibre d’autocura, d’autoconeixement.
- Programar el temps d’autocura i protegir aquest temps amb tot allò que tenim.
- Cuidar les nostres relacions personals, dedicar-los temps.
Tenir cura d’un mateix no és una tasca senzilla, però és una pràctica que tots hem d’incloure en les nostres vides. De vegades estem tan ocupats que ens oblidem de cuidar l’única persona que ens acompanyarà tota la vida: un mateix.
Potser pensar en el benestar propi i situar-nos com a prioritat a la nostra llista de ‘deures’ diaris ens soni egoista... però no ho és. De fet, una de les inversions més importants que podem fer és invertir en nosaltres, en la nostra salut, necessitats i benestar.
Si nosaltres estem bé, totes les dificultats que ens envolten seran més fàcils de superar. A més, hem d’acceptar que aquesta tasca depèn de i només de nosaltres mateixos. No podem esperar que les persones del nostre entorn tinguin cura de nosaltres, és una tasca que hem de dur a terme per iniciativa pròpia.
Requereix autoconeixement i, si mai ho has fet, potser no sabràs ni per on començar. Tot i això, t’invito a deixar de posposar la teva autocura i adquirir l’hàbit d’involucrar-te més amb tu mateix.
Pensar en el benestar propi com a prioritat a la teva llista de coses diàries és de les inversions més valuoses que podràs fer. De la mateixa manera que cuides els altres, també t’has d’encarregar de tu per recarregar-te de llum. Una llum que t’il·lumini al teu pas.
De la mateixa manera que si es deixa de fer una activitat amb els anys es perd soltesa i pràctica, així passa quan hom deixa de cuidar-se a si mateix: que s’oblida de com fer-ho.
Encara que sembli inusual, el cert és que aquesta situació és força comuna, sobretot, quan es tenen nens, feines molt sacrificades, etc., podent arribar al bloqueig o sense la capacitat suficient per sortir d’aquesta situació. En aquests casos, la millor opció és començar a vetllar per un mateix.
Recorda: «Només hi ha una petita part de l’univers de què sabràs amb certesa que pot ser millorada, i aquesta part ets tu» (Aldous Huxley).
Porta a la pràctica els consells per cuidar-te i no te’n penediràs! Et presto el meu mantra personal!