Omar el Bachiri Psicòleg clínic

La por és una emoció bàsica i, per tant, tots la compartim, atès que és indispensable per a sobreviure. Sense ella, moriríem al cap de poc de néixer perquè la seva funció principal és avisar-nos dels perills que hi ha al voltant nostre i, simultàniament, activar l’organisme per a defensar-nos. Aleshores, depenent de la situació ens quedarem petrificats, fugirem o ens enfrontarem al perill. Però, el problema sorgeix quan l’estat de por dura indefinidament, quan no s’acaba mai perquè l’hem agafat com estil de vida. La sensació d’inseguretat ens supera per complet i actuem de manera irracional, exagerant les probabilitats de reviure la mateixa situació que ens va generar el malestar. Podem haver viscut una agressió física, un robatori a casa, un accident de tràfic, suspès un examen important, etc. I la por a reviure el malestar provoca que ens allunyem dels llocs i situacions semblants, com per exemple: el fet de suspendre unes oposicions per a Bomber, Policia o professor pot incidir en deixar d’estudiar perquè la sensació de fracàs és nefasta. Podem considerar que els resultats han sigut injustos i que els candidats aproven per amiguisme o també pot ser, que ens sentim uns inútils i hem associat suspendre amb ser uns fracassats. 

La qüestió és que en ambdós casos deixem d’estudiar, aleshores, per a no prolongar aquest estat de por i malestar, és vital enfrontar-lo i la millor manera per aconseguir-ho és amb la triada composta per l’actitud, la determinació i la constància. La nostra personalitat ha de reflectir una actitud optimista per poder afrontar les pors, donat que no serà fàcil; determinació per buscar com fer-ho i omplir el cervell d’idees i, per últim, constància per no abandonar les decisions i accions preses per poder veure els resultats. Aquests són els tres conceptes que han de definir-nos, si no volem viure limitats emocionalment perquè la por és això mateix, una emoció paralitzant. Ens limita moure’ns lliurement i inevitablement acaba sent un problema en la nostra interacció social, presa de decisions i maneres d’interpretar la realitat. Viure amb por constantment és viure en un estat d’alerta i, malauradament, es tradueix en ser reactius, en estar a la defensiva i, per tant, se’ns dificulta gaudir del moment perquè estem més pendents del futur, en el i si. Pensem i si emmalalteixo, i si m’agraden, i si m’adormo, i si pateixo, i si fracasso, i si arribo tard, etc. Aquesta sensació de malestar ens absorbeix i busquem qualsevol excusa per evitar-la. Encara més, la por constant pot derivar en un TOC o en una fòbia, si no es controla. 

Pot transformar-se en la por extrema, la por a emmalaltir pot provocar que ens rentem les mans constantment o netejar la casa tres cops per dia; la por a volar en avions pot privar-nos de conèixer molts indrets del planeta; la por a la soledat provoca que la gent s’emparelli amb qui sigui, encara que no li aporti res; la por a l’abandó amorós pot provocar que mai ens vulguem comprometre amb ningú, etc. Hi ha qui ha viscut una separació amorosa dolorosa amb només 30 anys i amb 50 encara està soltera perquè té por de reviure una situació semblant. Igual que amb els accidents: hi ha qui ha patit un amb cotxe i decideix no tornar a conduir mai més, només pensar que ha d’agafar-ne un li entren taquicàrdies. Per tant, veient els problemes que causa viure amb por és convenient saber que una por no afrontada, ni superada es converteix en un problema si condiciona el nostre estil de vida. Per això mateix, les pors s’afronten i els problemes se superen encara que no es resolguin, donat que a vegades no depenen totalment de nosaltres. 

Així doncs, convé recordar que la por és un conjunt de pensaments negatius i els problemes són situacions que dificulten el nostre benestar i, si els ajuntem, es converteixen en un malson. La por a qualsevol cosa, persona o situació ens genera un conjunt d’emocions que dificulten el nostre comportament. Per exemple: quan algú té una disfunció sexual (falta d’erecció, ejaculació precoç, incapacitat d’arribar a l’orgasme, dolor durant l’acte sexual, etc.), el seu cervell s’inunda de pensaments negatius i, malauradament, condicionen la interacció social amb la persona estimada. Aleshores, la por a defraudar-la sexualment es converteix en un problema, però, perquè s’enfoca massa en el resultat, té unes expectatives impossibles d’aconseguir amb la situació actual, les seves eines cognitives són insuficients o deficitàries (creences errònies sobre l’orgasme). Així doncs, s’ha de reconduir la situació i adaptar-se a ella, atès que vivint en el present no existeix l’ansietat perquè no pensem en les possibles conseqüències. 

L’ansietat és això mateix, pensar en com ens afectarà la conducta que estem realitzant actualment i un exemple per explicar-ho seria l’insomni: quan anem a dormir i veiem que les hores van passant i encara no ens hem adormit, comencem a pensar en els inconvenients que tindrem l’endemà perquè estarem massa cansats per fer qualsevol cosa. De la mateixa manera, també tenim por a no despertar-nos una vegada ens hàgim adormit i això, dificulta encara més poder assolir-ho. És a dir, la por a no despertar-nos o no descansar prou es converteix en un problema perquè ens condiciona la jornada següent. Igualment, una altra característica de la por és la seva generalització, moltes vegades una agressió provoca l’aparició de la por enfront de qualsevol situació desagradable. És un sentiment tremendament condicionant i de fàcil instauració, però que malauradament, és molt difícil de desencrostar, una vegada l’hem interioritzat. Guia el nostre comportament de tal manera que acabem identificant-nos amb ell, canvia la nostra personalitat, hàbits i costums.