Carnaval
Aquest darrer Carnaval ha estat una mica estrany per a mi. Volia anar-me’n a gaudir-lo a Alacant, però amb les vagues de pagesos per Espanya no em venia de gust ficar-me en una llarga cua de cotxes esperant que es retirin les persones que protesten. No em motivava gaire...
Encara que penso que tenen força raons per fer-ho, però crec que potser haurien de ser una mica més moderats. Potser m’equivoco. No hosé.
Però, quins són els motius pels quals els agricultors de gairebé tota Europa s’estan manifestant?
Doncs, per l’encariment de la seva activitat econòmica, l’augment de les importacions de productes des de països extracomunitaris, l’excessiva burocràcia que han de complir i certes mesures vinculades a la Política Agrària Comuna (PAC) i a la transició ecològica. Que, per cert, sembla ser que altres productes agrícoles que arriben de fora no compleixen.
Així, que canviant de tema i tornant al Carnestoltes, aquest any només vaig assistir divendres per veure la Penjada del Carnestoltes a Andorra la Vella on s’ha satiritzat l’acord per l’entrada d’Andorra a la Comunitat Europea i el referèndum corresponent; els problemes amb els vols de l’Aeroport de la Seu; l’ús de les noves tecnologies; els entrebancs de l’FC Andorra per tenir un camp on jugar; el problema dels lloguers... Encara que altres vegades em va fer més gràcia que aquesta.
Dimarts de Carnaval, encara que cada any assisteixo a la cremada del Carnestoltes, no hi vaig poder anar perquè tenia la presentació del meu llibre a la llibreria La Trenca.
Per cert, ara que ho penso, aquest Dijous Llarder, després d’anys sense fer-ho, vaig preparar una truita de patates amb cansalada. Em va venir de gust.
Recordo que quan era petita i adolescent a Alacant cada Carnaval em disfressava i sortia a les comparses: de Pippi Långstrump, que, per cert, estava molt graciosa; de papallona; de sevillana; de pastoreta... Aleshores m’encantava fer-ho. I fa poc vaig descobrir que encara m’agrada fer-ho ara també.
I tot això em porta a parlar de com es viu el Carnaval a la meva ciutat natal. Comença amb el ritual de la representació de les Autos, que representen el combat Don Carnal i Donya Quaresma, que ja tots coneixem i que va escriure l’Arxipreste de Hita. El segueix el ja tradicional Dissabte Ramblero, ja que es realitza a la preciosa Rambla d’Alacant, que transforma una de les principals artèries de la ciutat, i els seus voltants, en punt de reunió obligatòria de la disfressa, la crítica i la broma i on no falta la música a l’aire lliure des de les 17.00 hores del dissabte, fins a les 04.00 hores del diumenge. I, finalment, el Carnaval acaba sepultat fins a l’any següent a la transcendental Vetlla i enterrament de la Sardina, convenientment acompanyada en la seva cremació pel plor de figurades ploraneres. En aquest acte final, tothom es vesteix de negre, plora i porta espelmes en senyal de dol per la pena en dir adeu a uns dies sense l’encotillament dels prejudicis i les normes. Per calmar aquesta pena, es reparteixen rosquilles de Carnaval, rosquilles fetes amb anís que estan boníssimes, entre els assistents al sentit Vetlla. Tant de bo, hi pugui anar l’any que ve.