Un gran poder
Fa uns dies, el gegant tecnològic Apple va llençar al mercat el seu nou producte revolucionari: les ulleres Vision Pro. Per qui es pregunti el motiu pel qual aquestes noves ulleres estan marcant tanta tendència, només cal que visualitzi algun vídeo de YouTube o llegeixi alguna ressenya a la xarxa X. Sembla que la capacitat inventiva d’Apple no tingui sostre, doncs aquesta vegada ha estat capaç d’incorporar a unes ulleres el primer sistema operatiu espacial del món. En altres paraules, són les primeres ulleres a través de les quals els usuaris poden interactuar amb el contingut digital d’Apple com si aquest estigués físicament present en el mateix espai. Al cap i a la fi, no deixa de ser un nou producte llançat al mercat que incorpora una gran quantitat de sistemes d’intel·ligència artificial (IA). Així doncs, podríem dir que és una nova manifestació de la revolució de la IA en la nostra societat.
Tot i que aquest boom recent de la IA s’ha degut, principalment, a l’auge de sistemes com ChatGPT, el cert és que fa temps que la IA està molt present en les nostres vides. Al llarg de la història, filòsofs de l’antiga Grècia utilitzaven en els seus discursos termes com ‘autòmat’ i pensadors com Ramon Llull ja parlaven de la possibilitat que el raonament es pogués realitzar de manera automàtica. Però no va ser fins ben entrada la Segona Guerra Mundial quan el matemàtic i criptògraf Alan Turing va crear la primera màquina capaç de desxifrar el codi enigma alemany en qüestió de segons. I a partir d’aleshores ja es va començar a parlar del concepte ‘intel·ligència artificial’, que va sorgir per primera vegada durant la Conferència de Dartmouth l’any 1956. L’objectiu no va ser altre que aglutinar els dos elements que conté aquest concepte: crear màquines (artificial) capaces de pensar i raonar com éssers humans (intel·ligència). A partir d’aleshores, l’ús de sistemes d’IA a la nostra vida quotidiana cada vegada ha estat més alt.
Si des de fa anys la IA ja era una realitat, la irrupció de ChatGPT va ser el fet que ens va permetre obrir els ulls i ser realment conscients del que aquest tipus de tecnologies ens poden oferir. Aprofitant el gran impacte que va tenir quan es va posar a disposició del públic, vaig escriure precisament sobre els reptes jurídics que comporta l’ús de ChatGPT, especialment per l’encaix que tindria a la Proposta de Reglament d’IA de la Unió Europea. Doncs bé, a finals del 2023 vam conèixer la notícia que, després de tres dies d’intenses negociacions, el Consell i el Parlament Europeu assoliren un acord provisional sobre la dita Proposta de Reglament d’IA.
Com apuntava en aquell article, el Reglament d’IA té per objecte garantir que els sistemes d’IA introduïts i utilitzats en el mercat europeu siguin segurs i respectin els drets fonamentals i els valors de la Unió. A més, pretén estimular la inversió i la innovació en matèria d’IA a Europa. El Reglament té un plantejament basat en el risc, en el qual s’estableixen quatre nivells: risc inadmissible, alt risc, risc limitat i risc mínim o inexistent. Així, les obligacions jurídiques de cada sistema d’IA dependran de la classificació que se li atorgui segons el seu risc d’incidència sobre els drets fonamentals.
En anteriors articles ja havia manifestat la meva opinió sobre la importància d’una regulació integral en matèria d’IA. Considero que és necessari que existeixi regulació sobre tots aquells fenòmens que tinguin incidència sobre els nostres drets fonamentals. I, en aquest cas, no hi ha dubte que els fenòmens tecnològics com la IA en tenen.
No obstant això, són del tot comprensibles les opinions dels detractors del Reglament d’IA. Una problemàtica que es planteja és la seva aplicació pràctica. Es podria dir que el Reglament està molt centrat en el compliment de la protecció de dades en els sistemes d’IA, de manera que es qüestiona com encaixarà el Reglament amb l’RGPD i amb les normatives nacionals de protecció de dades.
Un altre aspecte a tenir en compte és el relatiu a la seva entrada en vigor. En efecte, el Reglament d’IA encara s’ha d’aprovar de manera definitiva i, quan això succeeixi, s’haurà de publicar al Diari Oficial de la Unió Europea i no s’espera que entri en vigor fins dos anys després de la publicació. Així doncs, es preveu que el Reglament es començaria a aplicar de manera efectiva a partir de 2026. Com ja sabem, la tecnologia evoluciona de manera vertiginosa i el cert és que en dos anys poden llençar-se nous productes al mercat que incorporin sistemes d’IA amb funcionalitats i efectes que el Reglament no hagi previst avui dia. Per posar un exemple, la primera versió de la Proposta de Reglament de 2021 no va preveure els sistemes d’IA generativa com ChatGPT. I qui sap si les noves ulleres Vision Pro d’Apple comporten riscos que el text actual del Reglament tampoc preveu.
En qualsevol cas, la IA és una realitat que ha arribat per quedar-se. Considero que, independentment de la regulació que hi pugui haver en un futur, hem d’aprendre a adaptar-nos a les noves possibilitats que ens ofereix i a saber aprofitar-les. Però, com tot, hem de procurar fer-ne un bon ús per tal que ens ajudi a construir i no a destruir. Com bé diu l’oncle Ben a Spider-Man, així com certs advocats de reconegut prestigi, un gran poder comporta una gran responsabilitat.