Natalia Mena

El nou equip de la parapública ha posat al descobert irregularitats en els pagaments de les pensions d’invalidesa. En detectar-ho, evidentment no volen empassar-se aquest gripau, perquè precisament un dels principals objectius d’aquesta directiva és el de treballar per elaborar un pla viable i per la sostenibilitat de les prestacions de jubilació. Amb semblants vímets, no ho han tingut gens clar, de manera que s’han vist obligats a destapar un escàndol, que suposaria un ‘desfalc’ de gairebé vuit milions d’euros, tot i que des de la CASS només s’apunta a 1,5 milions dels darrers tres anys, ja que la resta hauria prescrit. 

Oh!!! Sorpresa, hem aixecat l’estora i resulta que hi ha brutícia per tot arreu, davant aquest escenari es va resoldre amb condonar el deute, optant per una solució fàcil (quan no són els teus diners), però sobretot ràpida per tapar les vergonyes com més aviat millor i sense fer massa soroll. L’argument més esgrimit per prendre aquesta determinació ha estat que els beneficiats són persones vulnerables a qui els seria molt complicat retornar el que han cobrat de més. Per tant, com que el tema és delicat, deixem-ho córrer, passem pàgina, no depurem responsabilitats i aquí pau i allà glòria, perquè com sempre paguen justos per pecadors. 

Posats a ser comprensius, una errada es pot entendre, però quan aquesta es perllonga en el temps i suposa una quantitat econòmica tan elevada, no estem parlant d’una equivocació inconscient o innocent, sinó d’una cagada monumental per la qual algú hauria com a mínim de donar explicacions així com aclarir el màxim els detalls de com és possible que s’hagi produït aquesta circumstància. Fent un repàs cronològic de com s’ha gestionat el marro, ens assabentem de la notícia el 23 de gener, data en la qual Espot exposa a la majoria la necessitat d’esmenar el pressupost per aquesta qüestió i la comissió ho accepta, l’1 de febrer el Consell General aprova els comptes pel 2024 amb la modificació, que condona al deute els pensionistes per finalment el 2 de febrer la CASS, acabar anunciant en roda de premsa les anomalies localitzades, així com les actuacions engegades per investigar-ne l’abast. Per tant, assistim a un calendari que posa de manifest l’arranjament, que s’ha portat a terme per tancar l’assumpte amb zero transparència, donar carpetada a l’incident i quedar-se tan amples. 

Però com era de preveure, un cop surt a la llum pública el desgavell, les primeres reaccions no es fan esperar, la més sonada la del secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, qui no s’ha tallat un pèl ni s’ha mossegat la llengua a l’hora de qualificar l’espectacle com a vergonyós a la vegada que lamentable, criticant durament també a l’oposició per no fiscalitzar correctament un afer tan greu com el que estem contemplant, concretament les seves paraules van ser «no entenem aquest silenci i menys encara la posició de l’oposició política». Per altra banda, va deixar palesa quina serà la seva postura, «demanarem informació i després acudirem a la Batllia a reclamar responsabilitats». En escoltar aquesta i altres veus autoritzades els retrets i les recriminacions fetes per l’opacitat amb la qual s’ha tramitat aquest episodi i com l’Executiu els ha colat un gol els grups parlamentaris, que han claudicat amb una decisió, que mereixia ser revisada i comentada amb més calma, ara surten tots a misses dites a donar les seves justificacions i instar a obrir una comissió d’investigació (d’enquesta segons el reglament), per tal d’esbrinar la veritat fins a les últimes conseqüències.

Les excuses han estat diverses: «A mi em van entabanar», afirma Víctor Pintos; «ens van donar una informació mínima, parcial i incompleta», assegura Cerni Escalé; «alguns consellers han tirat pel dret sobreposant el rèdit polític a l’interès general», declara Carles Naudi, i, per la seva banda, Andorra Endavant en un comunicat, ha suggerit encomanar una auditoria externa i independent per garantir l’objectivitat així com l’eficàcia del procediment, sense polititzar més el succés. 

Donat el rebombori que s’ha generat entorn aquest cas, el dijous passat 8 de febrer, el president de la CASS, Marc Galabert, acompanyat del director Josep Escoriza, van comparèixer al Consell General per petició pròpia davant l’òrgan legislatiu, amb la finalitat de desgranar la seqüència temporal i l’abast financer de la negligència. Confessant aspectes que no deixen de ser un recital de despropòsits cridaners, com que les incorreccions eren conegudes des del desembre de 2022, que aquesta és una situació que podria ser vigent i recurrent ja abans del 2008 i que per aquest motiu la xifra, que rondaria els nou milions entre el 2008 i el 2023, es podria ubicar prop dels 12 milions, si es tira més enrere, per concloure atorgar la culpabilitat de tota la pesca al sistema informàtic, que ni sent ni pateix. Segurament presenciarem més capítols d’aquest serial, que prometen ser apassionants, ja que un cop s’ha estrenat la pel·lícula de cara a la galeria tothom fa el seu paper, s’espolsa les puces i les interpel·lacions així com les acusacions es disparen, amb la intenció de fer diana i no quedar assenyalat per un comportament poc ètic. 

No obstant això, tot fa creure que coneixent la idiosincràsia d’aquest país, es tracti més d’un teatret per fer veure als ciutadans que s’està fent un esforç per caminar cap a la transparència, que d’una autèntica voluntat d’indagar que ha passat realment i a quines persones se’ls atribueix la imputació dels fets. La magnitud del nyap encara està per definir, però el que sembla obvi és que quan els gossos borden alguna cosa senten, per tant, continuarem atents a totes les peripècies, que probablement s’aniran desencadenant en els pròxims mesos respecte a aquesta trama, que sense ànim de ser mal pensada fa un tuf, que per molt que es vulgui dissimular té mala peça al teler o almenys això sembla, llevat que com sempre s’acabi resolent a l’andorrana.