Albert Areny Politòleg

El cap de la mateixa oposició de Sant Julià ha fet una anàlisi curosa i dels que els politòlegs podem estar d’acord. És evident que la gent cada vegada té una desconnexió amb la política i potser és degut a l’excés d’oferta de partits polítics.

A les darreres eleccions generals s’han presentat partits que van obtenir representació gràcies a pactes territorials, ja que no van ni estar a prop de tenir els vots necessaris en la llista nacional. L’electorat mana i dictamina què és el que vol.

Els polítics han entès el missatge i de cara a les comunals s’han creat plataformes comunals per a competir en les eleccions. Moltes d’aquestes plataformes han guanyat les eleccions. No ha estat el cas del senyor Majoral, que va decidir anar amb Demòcrates, una força amb la qual ha competit en algunes eleccions, i que segurament explica la derrota d’Unió Laurediana a les darreres eleccions comunals. Ara bé, l’experiència que suposa equivocar-se en política, és l’aprenentatge per a les pròximes generacions no pequin de la mateixa manera.

Majora encerta en totes en què cal un espai polític cohesionat i ampli; ara bé, s’ha d’anar amb precaució qui en forma part. Qui molt engloba poc estreny. No es pot construir un projecte unificador si dins de la mateixa casa tens gent que discrepa en preguntes essencials com l’Acord d’associació amb la Unió Europea.

Pas per pas i a construir la casa pels fonaments i columnes, després ja vindran petits plantejaments que es poden anar negociant. Els pilars fonamentals per a saber què pot unir a persones a fer un partit polític són; en primer lloc, un sistema econòmic, en segon lloc, un sistema fiscal, en tercer lloc, una ordenació territorial i, en darrer lloc, cal sumar aquests darrers i tenir una visió global de la societat compartida.

Un cop tens els quatre passos cal contextualitzar el partit. Cal influenciar-se i influenciar amb missatges clars curs i contundents a la societat. Cal mostrar la visió del ‘cosmos’ a la gent. No s’ha de caure amb tecnicismes, és millor explicar quelcom de forma simple, usant sempre que es pugui exemples existents o comparacions. 

També cal mencionar que Demòcrates se sosté sobretot per les seves marques blanques o filials (ACO, UP, CC, Acció). Recordem que sense comptar amb Canillo, tots els llocs on no hi ha hagut filials o pactes, Demòcrates ha perdut la parròquia. Si a aquest fet li afegim que hi ha hagut un creixement de Concòrdia i el PS encara resisteix, tot fa a pensar que podria ser moment de reagrupar alguns espais nous i antics per a crear un nou partit. 

Ara bé, si les paraules del senyor Majoral van encaminades a fer més fort a Demòcrates i el seu europeisme, no les tindrà totes. Segons les enquestes cada vegada són més els Andorrans que no són partidaris d’aquest Acord d’associació. Es percep un principi de declivi taronja, però els grans pactes i les personalitats sostenen al partit més gran de la nostra democràcia.