Quant dura l’amor?
Avui l’has vist i el teu pols s’ha accelerat, però no pots deixar de mirar-la, estàs com drogat. De fet, saber que aquesta persona, ell o ella, existeix ja et fa sentir millor i també fa que aparegui l’eufòria, fins al punt que si algú es fixa, veurà que les teves pupil·les estan més dilatades quan està a prop. Inclús has començat a adoptar la seva manera de parlar, les seves paraules o expressions o les seves bromes, que s’han tornat recurrents en la teva forma de parlar. Has perdut una mica la gana i penses sovint en ella, més i tot, vols saber tot d’ella i passar-hi el màxim de temps possible. Doncs enhorabona, t’has enamorat!
L’etapa d’enamorament és la primera fase de les relacions de parella, un estat emocional que cadascú viu a la seva manera, papallones a la panxa, pols accelerat, eufòria, pupil·les dilatades o un somriure que inexplicablement sorgeix en veure o rebre un missatge de la persona estimada. Si el sentiment és correspost, després d’aquesta primera fase, s’inicia la relació «amorosa» pròpiament dita, i aquí ja no parlem d’enamorament sinó d’amor. No escriuré avui sobre que és l’amor, perquè aquest concepte és molt abstracte i donaria per moltes hores de conversa. Encara més, tots sabem que cada relació és un món i que l’amor en cadascuna és diferent, i, per acabar «d’enredar la troca», és un fet que l’amor evoluciona i va canviant dintre d’una mateixa parella a mesura que els anys van passant.
Avui, però, us volia parlar d’una altra cosa, i és que tots ens hem preguntat alguna vegada «quant dura l’amor», probablement perquè quan érem petits ens van ficar al cap la idea de la «parella per tota la vida», i tenim por de defraudar aquest principi que sembla ser tan bàsic com és que l’amor verdader és per sempre.
Diuen molts científics que es pot demostrar que l’amor és un període que oscil·la en el temps, però que, com a molt, dura 4 anys.
Això no obstant, jo penso que demostrar quelcom com sentiments, emocions i valors apresos, no pot ser tan fàcil. La veritat és que quan fa temps que estem en una relació, molt de temps, sovint recordem nostàlgics els primers anys, quan tot eren riures, atencions i sexe, molt de sexe. Ens preguntem per què les coses han canviat tant, si potser hem fet alguna cosa perquè la relació vagi malament, i en la majoria dels casos segur que no ha estat així. Les relacions amoroses passen per diverses fases, la durada de les quals no és una ciència exacta. Quan es van escalant fases, canvia el que sentim, fins i tot hi ha moments que fan tremolar els fonaments de la relació, si aquesta no està ben consolidada. Però el fet que els sentiments evolucionin a mesura que complint etapes, no implica necessàriament que l’amor s’acabi. O millor dit, potser sí que s’acaba l’amor, però sorgeixen altres sentiments igualment vàlids perquè en moltes ocasions, no sempre, tot valgui la pena.
I arribats aquí ens podem preguntar que ha de tenir una parella per mantenir el vincle de la relació al llarg del pas del temps? Què hem de fer perquè això passi? Doncs, en primer lloc, és important intentar pensar sempre de forma positiva sobre la teva parella, no recordar el que no ens agrada per treure-li importància. També resulta molt sa pensar en ella al llarg del dia quan no estem junts. És evident que és important passar temps junts, «el frec fa l’afecte», ja que això reforça la complicitat. I de la mateixa forma és rellevant respectar les parcel·les individuals de cadascú, el temps de les amistats i d’un mateix. Ajuda gaudir d’activitats interessants, per introduir novetats a la relació (en aquesta etapa en què ja ens coneixem tant). Expressar afecte, especialment de forma subtil, com una carícia en l’esquena, un petó en la galta o un pessic afectuós, és en moltes ocasions una mostra d’amor més gran que les mostres passionals. Però és clar, cal respondre al contacte. També és necessari estar feliç, sentir-nos bé amb nosaltres mateixos reforça sentir-nos bé amb els altres. I de manera semblant al que ocorre amb la felicitat, enfrontar-se a la vida cada dia amb emoció i entusiasme és la millor manera de garantir una bona relació amb la parella. I, en darrer lloc, però no per això menys important, encara que la passió no garanteix la felicitat, les parelles més felices són les que mantenen relacions sexuals freqüents i desitjades, sobretot desitjades.
En conclusió, tot i que l’amor com a etapa, si parlem en termes científics, no dura més que uns anys, quan ho veiem com quelcom més gran i intangible, qualsevol relació té el potencial de durar per sempre si contemplem determinats principis com estimar-se a un mateix, sentir-nos lliures, mantenir viva la flama, i sobretot, entendre que si hem deixat de veure a la parella com a perfecte no és culpa de la persona, sinó que no podem aspirar a viure l’enamorament etern, però sí a tenir quelcom millor o, si més no, gairebé igual d’intens i menys efímer. I arribant al final, també comentarem que tot i que no fa falta tenir parella per ser feliç, diu la ciència que la nostra salut es beneficia molt de les relacions, i que les persones emparellades viuen més anys que la resta.
I acabarem avui amb les paraules de Romeu amb les que el dramaturg i poeta Shakespeare ens recorda que «l’amor és una bogeria, una bogeria que tots necessitem». I és que tots tenim el desig de ser estimats i estimar, i aconseguir que l’amor duri és un gran repte molt complaent.