Albert Areny Politòleg

Els estudiosos i economistes diran que estem en uns moments més que acceptables en l’àmbit econòmic i sobretot en l’àmbit laboral. Portem uns anys de creixement econòmic i un creixement demogràfic que ens fan entendre que les coses aniran bé.

Malgrat tot si ens endinsem i estudiem una mica més la nostra cultura, trobem que tenim moltes deficiències i que aquestes ens porten a contradiccions entre el nostre mitjà de vida i el nostre objectiu de «com hem de ser».

En primer lloc, la decadència podem dir que és artística, arquitectònica i de construcció. No hi ha innovacions a destacar o no són innovacions que afectin i que signifiquin un abans i un després en la nostra societat. Durant el segle XIX i XX s’ha vist com l’arquitectura (en especial catalana) ha tingut una influència brutal en l’esdevenir de la societat, d’aquí neix la Sagrada Família o la Casa Batlló.

En segon lloc, podem dir que la tecnologia ha tingut una gran frenada des d’aproximadament 2015 o 2016. Gairebé tenim els mateixos cotxes, ordinadors, mòbils, aparells de música que fa uns 7 o 8 anys, mentre que si calculem tot el que ha passat entre 2008 i 2015, veurem que hi ha hagut un gran salt endavant.

En tercer lloc, i sobretot molt important a nivell cultural, l’art de la música, l’art de la creació i de la mateixa inspiració artística. Fa 15 o 20 anys estàvem amb una generació que cantava el «Boig per tu» o «Ai Dolors» o fins i tot alguns cantaven «Llença’t». Ara bé, avui en dia ens hem de conformar amb artistes estranys que s’inventen paraules o que fins i tot copien l’estil dels hispanoamericans. S’escolta més a un artista que produeix a milers de Kilòmetres amb lletres que podrien ser acusades com a mínim de masclisme. I mentrestant deixem d’usar la nostra llengua, la nostra manera d’expressar les coses i la nostra manera de crear i difondre art.

El pitjor dels casos és que fins i tot polítics (teòricament feministes) fan d’altaveu o difonen el consum de productes més que censurables, mentre la nostra cultura cada cop s’intoxica més d’aquest retrocés cultural.

El més important en una societat és plasmar tot el que fem, sentim o creem en tot el que sigui visible: cal mostrar els millors avenços en arquitectura en els nostres edificis, cal mostrar la grandesa de la nostra llengua escrivint les millors cançons i que aquestes estiguin plenes de sentiment, cal dedicar-nos en cos i anima a ser cada cop millors en tot el que ens envolta, des de la feina a l’oci. Només d’aquesta manera tindrem una oportunitat de donar valor a tot el que ens han transmès i tot el que s’ha après.

Ara bé, els entesos d’economia diuen que les millors innovacions són les que venen en moments de crisi, serà que estem a les portes d’una nova crisi de valors? O que estem a les portes d’una nova i gran crisi econòmica?