Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Tu critica’m que sense adonar-te’n m’estàs motivant a continuar pel mateix camí, per tant, moltes gràcies! Aquesta manera de contestar a la gent que ens critica gratuïtament és la més productiva perquè per ens evita haver de gastar energia de manera estèril. S’ha de saber que només ens criticarà la gent que no és del nostre mateix cercle, que no comparteix les nostres inquietuds i il·lusions, per tant, és una pèrdua de temps discutir amb ella. Amb això vull dir que no hem de desviar l’atenció dels nostres objectius personals i enfocar-la en ximpleries perquè l’any és massa curt per a perdre els seus dies donant explicacions a qui no se les mereix. A banda d’això, si la nostra capacitat emocional no és prou gran per a suportar les crítiques, hem de canviar la manera d’interpretar-les. Primer hem d’acceptar que la nostra presència (maneres de pensar i comportar-nos) mai serà a gust de tots i, per tant, sempre hi haurà algú en contra nostre. Posem que escrius un llibre, doncs les persones que t’estimen te’l compraran encara que sigui perquè recuperis els diners invertits i, per contra, els que et critiquen no el compraran encara que guanyis el premi al millor escriptor de l’any. Però no et preocupis perquè estan criticant la teva persona, no les coses que fas o dius perquè quan les realitza algú altre, ni s’immuten!

Segon, hem d’interpretar les crítiques com un termòmetre i així saber quin valor social afegit tenim perquè, encara que tots formem part de la societat, no tots sumem, també hi ha qui resta o, simplement, passa desapercebut. Aleshores, la qüestió és ser criticat per tres persones de cada 10, si no és així és que no estem fent bé les coses i estem passant desapercebuts socialment. Igualment, un factor a tenir en compte en les crítiques és l’enveja donat que, la major part de les vegades és el motiu principal. L’altra part no suporta veure’ns bé o triomfant i com no disposa de les eines cognitives per afrontar el seu malestar, es desfoga parlant malament de nosaltres. Per tant, les seves paraules i actes diuen més d’ella que de nosaltres i així doncs, seria un error permetre que ens alterés l’estat anímic. Un altre exemple el trobem en Darwin: el creador de la teoria de l’evolució, ha sigut molt criticat i encara ho continua sent per les seves explicacions sobre l’origen de l’ésser humà. Té bastants detractors i que, per cert, la majoria són defensors del creacionisme (Adam i Eva) i, per tant, no formen part del seu cercle perquè ell es basa en la ciència per explicar-ho i ells en una metodologia diferent. Aleshores, seria totalment il·lògic i contraproduent preocupar-se per les seves opinions perquè si volem conservar la salut mental, només hem de discutir si ens aporta algun benefici o evitem perdre qualsevol dret, atès que és desgastant. 

Discutir amb qui està convençut de tenir la raó no té sentit perquè no està obert ni a escoltar ni a cedir en la seva posició. Preocupar-se per opinions o situacions que no ens aporten res és estèril o inclús perjudicial per al nostre estat mental. Ens el modifica i, per tant, interpretem la realitat de manera improductiva, deixem de gaudir dels petits plaers com són passejar tranquil·lament pel carrer o prendre una consumició en algun bar, mentre xerrem amb el cambrer. D’aquí la importància d’allunyar-se de la gent tòxica o negativa perquè només començar a destacar en qualsevol àmbit social, busquen la manera de desmotivar-nos per abandonar i així, ells no sentir-se inferiors.

Amb aquesta última frase vull matisar que no són les paraules dels altres les que ens danyen, sinó la interpretació que fem d’elles. Així doncs, la millor manera d’afrontar les crítiques és sent proactius, que l’altra part vegi que quan més ens critica, millor ens va en la vida. Que vegi que les seves intencions de fer-nos mal, tenen l’efecte contrari i així, les deixi de costat. Hem d’agafar les seves opinions per a reforçar les nostres, com més allunyades siguin de les nostres, més contents hem d’estar perquè significa que anem pel bon camí. D’altra banda, i referent a ser proactius, es tracta de no perdre de vista el nostre objectiu per així no desmotivar-nos o enfadar-nos per les crítiques rebudes. La qüestió és aprendre a respondre de manera no agressiva, de no ser reactius perquè entengui que tenim les eines necessàries per a defensar la nostra posició. Resumint, tenint clara la nostra posició és impossible sentir-se malament pels comentaris detractors, atès que sabem com reaccionar. Després, un altre factor a tenir en compte és que l’enveja danya més al qui la sent que al que la rep perquè com ja he mencionat, és el significat emocional que li donem el que ens acaba fent mal. Per tant, sabent que l’altra part està afectada emocionalment pels nostres comentaris, no ens ha d’estranyar que ens ataqui.

Està sent reactiva i la seva intenció és que nosaltres també ho siguem, que ens deixem guiar per les emocions del moment, en comptes de fer-ho pel raciocini. A aquest tipus de persones els agrada la confrontació, no tenen cap altra forma de relacionar-se perquè no disposen de les eines cognitives per dialogar, atès que estan convençudes de tenir la raó i, per tant, creuen que no han d’invertir temps a adquirir-les i treballar-les. Però és que igualment, rarament se’ns critica des d’una posició objectiva donat que, l’altra part no sol ser una entesa en la matèria igual que nosaltres, i per això mateix, com ja he mencionat, no té sentit preocupar-se pels seus comentaris. Aleshores i retornant a l’exemple del llibre, només t’hauria de preocupar l’opinió negativa d’un escriptor reconegut i entès en la temàtica de la qual escrius. D’aquesta manera sabràs què canviar, potser, et falta fluïdesa verbal al moment d’escriure, de plasmar en el llibre els sentiments perquè el lector els pugui percebre amb la lectura. Dit d’una altra manera, estaràs agafant la seva crítica de manera constructiva, l’estaràs fent servir per a millorar.