Preparant el 2024
Missatge monetari que ens parla de baixades de tipus d'interès, més evidents, més pròximes als EUA que a Europa
La Reserva Federal va obrir la porta a una certa relaxació monetària, contemplant tres retallades de tipus al llarg de 2024. Més enllà de les xifres, el llenguatge del seu president va sorprendre el mercat. I és que, en tot just 12 dies, Powell ha passat d'afirmar que «era prematur parlar de retallades de tipus» a reconèixer que «ho estan fent» obertament. Per què aquest canvi? Per menors pressions inflacionistes en les últimes dades. Davant la FED, el BCE. Aquí, Lagarde va venir a dir que la possibilitat de retallar tipus ni es va debatre, que es necessiten més dades (particularment de salaris i beneficis, que empenyen i expliquen la inflació domèstica). Mentrestant, el mercat continua avançant-se, posant en preu ni més ni menys que gairebé sis baixades de tipus de tots dos bancs centrals, amb moviments que s'iniciarien entre març i abril. Molt és el que està cotitzat en el mercat, davant una visió dels bancs centrals allunyada en magnitud o escèptica quant a aquest possible calendari.
En un punt diferent se situa el Banc del Japó, per al qual un 80% del mercat avança pujades de tipus d'interès l'any vinent, abandonant, finalment, la política de tipus zero. Si les respostes monetàries entre els desenvolupats són encara dispars, no ho són tant les previsions macro en les principals economies. La gran pintura de 2024 és la d'un any de menys creixement, especialment als EUA, però no de recessió, i d'una desinflació que continuaria avançant tot i que a un ritme més pausat.
Entrant en el detall, l'economia americana creixeria a taxes interanuals pròximes a l’1,2%, perdent dinamisme des del front fiscal i el menor suport del consum. Mentrestant, el creixement europeu, encara que modest (PIB 2024: +0,6% interanual) comptaria amb més protagonisme del consum. Per què? Per l'impuls des de l'augment dels salaris reals, taxes d'estalvi raonables i un mercat laboral que continuaria sent un «punt fort», encara que és d'esperar que la taxa d'atur augmenti lleugerament. Escenari d’«aterratge suau» de les economies el compliment de les quals cal anar confirmant.
I si parlem de preus, al 2024 ens acostaríem als objectius d'inflació dels bancs centrals. Bona notícia, en la mesura en la qual l'aproximació a aquesta xifra «màgica» del 2% obre la porta a polítiques monetàries més laxes. En paraules de Powell, «no cal cometre l'error d'esperar a baixar tipus massa tard, cal començar molt abans que la inflació aconsegueixi el 2%». Segons les últimes xifres de la FED i el BCE tancaríem 2024 amb una inflació del 2,4% i del 2,7% respectivament, coincidint amb les previsions de 2025 en el 2,1% per a l'IPC. Tot això amb el permís d'un cru que no ha cotitzat el risc geopolític amb la intensitat esperada, i amb fronts nous oberts com la interrupció del transport pel Mar Roig i el canal de Suez. Més enllà dels EUA o Europa, mirem a la Xina. El 2023 no ha resultat fàcil per al gegant asiàtic. L'any va arrencar amb el vent de cua de la reobertura post-COVID-19, però va anar topant amb els obstacles de problemes immobiliaris i del poc vigor de la inversió i del consum, obligant a mesures d'estímul monetari i fiscal des de l'estiu. De cara al 2024, esperem un creixement una mica major, tot i que amb pujades «moderades» del PIB (+4,5%), per sota de l'objectiu oficial (5%). Milloraria la demanda domèstica, encara que persistirien els desequilibris amb la inversió i el sector immobiliari castigats. Millorem «un graó» la visió sobre la Xina, obrint la porta a tenir posicions en cartera, però infraponderant el mercat. Es reconeix l'impacte positiu dels costos baixos de finançament al país, l'acostament diplomàtic, però continuen sent necessaris majors avanços en relació amb els problemes immobiliaris, la liberalització del mercat de capitals o la lliure flotació de la divisa.
Seguint amb els mercats financers, menors tipus d'interès estan en la base de les expectatives de tots els actius de cara al 2024. L'inici de la relaxació monetària seria especialment positiu per als actius de renda fixa, tot i que esperem baixades de la FED i el BCE a un ritme més moderat i més tard de l'avui cotitzat als mercats. Les rendibilitats continuen sent atractives, amb el punt a vigilar, particularment per als bons de més durada, de les menors compres dels bancs centrals i de la sostenibilitat del deute públic. Per això, ens continuem sentint més còmodes en durades intermèdies.
Si parlem de renda variable, després de set setmanes ininterrompudes de pujada dels actius, la ratxa més llarga des de 2017 i en portes de màxims històrics en alguns índexs, s'imposa una certa prudència de curt termini. Volatilitats en mínims i nivells de sobrecompra en alguns mercats conviden a pensar que es podria estar cotitzant un escenari «de perfecció». Comparant mercats, la borsa europea resulta atractiva per valoració davant l'americana, amb l'IBEX novament destacant per potencial de revaloració. Tindríem posicions neutrals en relació amb el Japó i una visió més positiva per a l'Índia i Vietnam. A Llatinoamèrica, apreciem més potencial en la borsa mexicana enfront de la brasilera. A més, trobem segments interessants com les empreses de mitjana capitalització, amb valoracions que disten d'estar cares.