‘Pactum de lege utenda’
Les relacions jurídiques poden estar connectades amb més d’un ordenament o d’una jurisdicció. Són les denominades «relacions de tràfic extern» o «situacions privades internacionals», i es caracteritzen per la presència d’un element estranger, ja sigui personal com la nacionalitat o el domicili, o per elements objectius com el lloc de celebració d’un contracte o la ubicació d’un bé immoble. La determinació del règim jurídic aplicable –a vegades resulta una tasca complexa– la proporciona el Dret internacional privat, que està en constant evolució en base a qüestions polítiques i socioeconòmiques (e.g. la globalització). En particular, els aspectes més rellevants de les «situacions privades internacionals» serien: la competència judicial internacional, la llei aplicable i el reconeixement i l’execució de decisions.
Pel que fa a Andorra, s’ha mantingut una atenció constant envers les «situacions privades internacionals». Atesa la singularitat jurídica del Principat, es destaquen algunes particularitats en el camp del Dret internacional privat que mereixen una especial consideració.
A diferència d’altres ordenaments jurídics, com el suïs amb la Federal Act on Private International Law, no existeix una llei especial que ho reguli –i per tant atorgui seguretat jurídica–, sinó que s’utilitza el corpus iuris civilis –incloent-hi el Manual Digest–, entre altres fonts rellevants. Però també identifiquem normes de conflicte –en l’àmbit de la llei aplicable–, per exemple, en matèria de successions o garanties financeres. La manca d’una codificació del Dret internacional privat, en part causada per la carència d’una codificació del Dret Civil, no comporta l’absència d’un sistema de Dret internacional privat a Andorra, sinó que aquesta dispersió de normes estatals es supleix per la jurisprudència i la doctrina del Principat.
En l’àmbit de la Unió Europea, les normes específiques en matèria de Dret internacional privat es fonamenten en el correcte funcionament del mercat interior. Si ens centrem en la determinació de la llei aplicable a les obligacions contractuals, el Reglament (CE) núm. 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I) constitueix el règim general de Dret aplicable a les obligacions contractuals en matèria civil i mercantil en les situacions que impliquin un conflicte de normes. L’objectiu és donar una resposta uniforme conflictual. No obstant l’anterior, cal recordar el principi de l’autonomia de la voluntat. En aquest sentit, Roma I estableix que el contracte es regirà per la llei elegida per les parts, que es podrà manifestar expressament (pactum de lege utenda) o resultar de manera inequívoca dels termes del contracte o de les circumstàncies del cas. Una clàusula de selecció de llei ha de complir amb els següents requisits per a poder ser triada pel tribunal competent corresponent: (i) ha de regir una situació internacional; (ii) ha de remetre a un marc jurídic estatal, i (iii) ha d'existir una elecció expressa de la llei específica acordada expressa i inequívocament per les parts en l'acord pertinent.
En defecte de selecció, Roma I estableix un conjunt de regles orientades a determinar la Llei aplicable, incloent la teoria dels vincles més estrets, però també una salvaguarda d’aplicació de normes imperatives o d’ordre públic al tràfic extern (lex fori) –normes de protecció per garantir l’equilibri contractual– al marge de la lex contractus.
Andorra no és un Estat membre de la Unió Europea ni de l'Espai Econòmic Europeu i, en conseqüència, no està subjecta a Roma I. No obstant això, d'acord amb una certa jurisprudència andorrana, Roma I podria aplicar-se sota el principi bàsic d'interpretació, la lex fori seria subsidiària exclusivament quan la llei estrangera competent no pugui ser determinada, i que el fet que els tribunals andorrans siguin competents per conèixer d’un litigi no comporta per si sol que sigui aplicable la lex fori.
A més, un tribunal andorrà podria aplicar la lex contractus sempre que el contingut i la validesa de les disposicions pertinents es puguin provar degudament sense contravenir la Constitució andorrana o els principis andorrans d'ordre públic.
Així les coses, cal remarcar que el correcte funcionament del mercat interior exigeix, amb la finalitat d’afavorir un resultat previsible i la lliure circulació de resolucions judicials, que les normes de conflicte vigents en els Estats membres designin, en general, la mateixa llei nacional amb independència del país del tribunal on s’hagi plantejat el litigi. Un canvi de paradigma pel futur Dret internacional privat andorrà a l’empara de l’acord d’associació.