De tornada a la vida normal
Bé, doncs ja s’han acabat les festes i tornem de nou a l’atrafegada vida quotidiana. La veritat és que com sempre he passat un bon Nadal, ja que m’encanta el Nadal. Però quan s’acaben les festes cal tornar a començar de nou tal com ho fa el nou any que espero que sigui millor que l’anterior encara que no ho acabo de veure gaire clar.
Ja que estem us parlaré d’alguns dels meus projectes per al 2024. I un és un Club de lectura de la UNED que durem a terme Javier Salazar i jo mateixa i que començarà aquest mateix dissabte dia 13. Lectures sobre autors de parla hispana dels segles XIX i XX: Emilia Pardo Bazán, Camilo José Cela, Lorca i Gabriel García Márquez són els elegits. Així que si algú està interessat pot inscriure’s a la UNED.
D’altra banda, continuaré amb la meva acadèmia i la meva editorial que aviat posarà a la venda el seu sisè llibre i que té altres projectes per a aquest any que espero que us agradin.
Pel que fa als Reis, per descomptat vaig anar divendres a la tarda a veure passar la cavalcada. L’any passat la vaig veure a Jaén i aquest any no volia perdre’m la nostra. Després vam anar a prendre alguna cosa i quan vam tornar a casa ens vam menjar el tortell de Reis i a mi em va tocar la fava. Doncs, el que volia dir és que els Reis van portar al país un bon regal: una nevada que ja calia i, a més, aporta un preciós aire hivernal a les nostres muntanyes. Jo vaig estar dissabte, de passada que vaig anar a visitar el Pessebre de Canillo, que si em descuido una mica més aquesta edició me’l perdo, per El Tarter fent unes fotos, gaudint una mica de la neu i de les precioses vistes.
Ara el que em fa més mandra és haver de recollir-ho tot i guardar-ho per al Nadal vinent, perquè com ja he comentat en alguna ocasió jo munto tant el pessebre com l’arbre i també poso decoracions nadalenques a l’acadèmia, encara que ja m’he posat amb això. El pitjor, les restes dels àpats nadalencs i els dolços. A mi ja no em ve de gust res de tot això, vull tornar a la normalitat al més aviat possible.
D’altra banda, molts propòsits a nivell físic, però que es resumeixen en un de sol: el gimnàs per a mi és sagrat. A la meva edat ja no estic disposada a renunciar a la meva sessió de gimnàs ni per qüestions de feina, ni personals i aquest lema ja ho segueixo fa dos anys en què ho he trencat en molt comptades ocasions i per motius de salut. No em valen les excuses, la força de voluntat també cal entrenar-la i, amb el temps, com més vegades guanyes les temptacions, més forta es torna.
Espero que tots vosaltres tingueu també molts propòsits, metes i il·lusions per a aquest 2024, perquè tenir-les t’atorga ganes de viure, seguir lluitant i gaudir.