Albert Areny Politòleg

La població andorrana té l’hàbit d’usar el vehicle propi per a tot, des de fer unes compres fins a anar a treballar. Sempre s’han tingut problemes de mobilitat en moments i hores puntuals, però més o menys sempre s’ha aconseguit controlar aquest problema. 

Ara bé, des que Andorra ha aconseguit vendre les muntanyes més enllà de l’hivern, hi ha un increment constant de vehicles forans al país, això significa que més vehicles transiten durant més moments de l’any. A part de l’impacte mediambiental i d’emissió de gasos, això dificulta el dia a dia dels residents del principat, dificultant el treball i el benestar. 

Estem en un punt on cal valorar el nostre benestar i el benestar del territori. El turisme de masses no és l’adequat per Andorra i ens cal un model en què tant el comerç i el turisme siguin sostenibles amb el nostre medi de vida. Fa anys que es contemplen una sèrie de solucions, però de moment no hi ha res més previst per tal de solucionar la problemàtica.

Abans de res, cal tenir clar quin tipus de turisme volem al Principat. Tots els senyals ens apunten al fet que el cost-benefici de massificar durant dies el país no és rendible ni sostenible. No podem seguir per la via del turisme de masses. Cal reorientar el turisme cap a gent que valori el nostre país, cap a gent disposada a gaudir plenament de les capacitats del nostre territori. Cal donar facilitats a tots aquells turistes que de debò volen conèixer-nos. Cal ser selectiu. Elaborar dos o tres projectes que facilitin l’arribada del turisme que volem. Unes d’elles poden ser:

En primer lloc, una inversió de país a l’entrada del sud, on hi hagi una cadena d’aparcaments, parades de bus (amb molta freqüència) i taxi. Aquesta idea ha d’anar acompanyada d’un possible ‘tren cremallera’ que anés des de Sant Julià a Andorra la Vella transportant a tots els turistes que vulguin estar per les parròquies centrals i del sud. 

Aquests projectes han d’anar acompanyats d’unes taxes per a aquells que, sense reserva d’hotel, entren al país amb el seu vehicle. Cal dotar de valor el fet de poder circular per les nostres carretes i sobretot en moments de màxima afluència, com les vacances de Nadal o el Pont de la Puríssima.

Els efectes esperats és que si es fa pagar pel fet de circular sense consum al país, es reduirà el turista ‘de pas’ que genera una despesa mínima i que consumeix molt poc, tenint un impacte negatiu en el nostre territori. Es vetllaria per un equilibri entre turisme i sostenibilitat, a la vegada que els andorrans i residents disposen de més mobilitat i més segura.

Segurament aquests projectes semblen molt futuristes i irreals, però ja existeixen a llocs com Suïssa, en què les taxes als vehicles turistes són una realitat. A més, les inversions a fer en aparcaments i infraestructures es podrien pagar amb les pròpies taxes de circulació.