Natalia Mena

No ho puc evitar, per mi el dia de Reis és una data en la qual es respira una atmosfera adorable, un ambient de fantasia, que ens dona una treva en el calendari per creure que els desitjos es poden fer realitat o almenys val la pena intentar-ho, alhora que et tornes a submergir en la ingenuïtat dels més petits, la qual ens evoca records entranyables, d’una època en el que també vam ser infants amb els rostres il·luminats per l’alegria i l’encant d’una tradició, que increïblement la modernitat encara no ha pogut carregar-se. 

Es tracta d’una celebració que va més enllà del religiós, és un moment d’unió familiar i expressió de generositat, l’encís del qual radica precisament en l’esperit de donar i rebre. Per tant, és una festivitat que ens convida a compartir anhels, expectatives, càndids somriures, mirades brillants, cavalcades plenes de simbolisme, així com a gaudir de la diversitat cultural i la festa social que es munta al voltant d’una bonica història, que s’ha sabut mantenir al llarg dels anys. Per tant, aquesta nit passada s’ha somiat i s’ha patit d’insomni, a causa dels nervis que provoquen que tres Reis d’Orient visitin casa nostra, però sobretot per mi representa el triomf d’un ideal. 

Actualment, queda ja tan poc d’això que inclús sorprèn la seva supervivència. No obstant, la metàfora té tanta força que resulta una font d’inspiració, perquè exposa un relat de fe i perseverança, en el que aquests tres savis guiats per un estel s’enfronten a desafiaments i obstacles, per arribar al seu destí, o dit d’una altra manera, significa la cerca de l’espiritualitat, que molts emprenem durant la nostra existència, procurant trobar sentit així com propòsit a les nostres atrafegades i vertiginoses vides, en les que hi ha poques estones per meditar o aprofundir en el veritablement important. De manera que aquest costum suposa un far d’esperança enmig de la complexitat que comporta entendre el món. 

És evident que no tothom té la fortuna de viure aquesta epifania en les mateixes condicions, i que hi ha famílies que pateixen una gran frustració al no poder oferir els seus éssers estimats un instant de fabulació, que els permeti sentir el magnetisme de la màgia enmig de tants desoladors panorames. Per aquest motiu, aquells que som privilegiats, no tan sols hem de donar gràcies per tenir l’oportunitat d’atresorar aquesta experiència, sinó que en la mida del possible hauríem de ser capaços de proporcionar una mica d’aquesta sort a aquells que per desgràcia no la tenen. 

Aprendre a donar així com a fer feliços els altres és un gest que no té preu, i no cal que siguin coses materials, ja que en moltes ocasions les persones apreciem molt més la dedicació de temps, el suport incondicional, un favor desinteressat a canvi de res, l’amabilitat en el tracte, poden ser petits detalls els que marquen la diferència. Un altre dels al·licients que fa únic aquest festeig és el clàssic tortell de Reis, un singular pa en forma circular i guarnit de fruites confitades és les postres estrella, que no pot faltar a la taula amagant en el seu interior la sorpresa de ser coronat o de què et toqui la fava, el que anuncia que ets l’elegit per pagar aquest dolç, arrancant les rialles dels que han escapat de la trampa. Així que és una jornada plena d’emocions, d’intercanvis de regals, d’àpats típics i que esdevé el colofó final de les festes entorn un clima impregnat de nous propòsits i renovades energies per iniciar la costa de gener, que sempre resulta feixuga després d’un mes de tanta algaravia i lluentor.

Però avui toca esprémer el màxim aquest miratge, que ens aporta un breu espai de tendresa i ens transporta a l’edat de la innocència, aquella que d’alguna manera estic convençuda que a tots ens agradaria conservar. Personalment, un dels records més tristos, que formen part de la meva memòria és quan em vaig assabentar de qui eren els Reis, va ser com si de sobte l’encanteri s’esvaís, deixant un buit afectiu que primer vaig afrontar amb negació i finalment amb acceptació o resignació, però que està clar que va traduir-se en una gran decepció, perquè és tan maco creure que moltes vegades ens oblidem que incorporar una mica de fantasia a la realitat alimenta el cor i l’ànima per poder continuar avançant amb optimisme i actitud positiva, davant els diferents reptes que hàgim d’anar encarant al llarg de la nostra trajectòria vital.

També haig de confessar que un cop superada la notícia i ja com a adulta m’he divertit i xalat tant o més fent de reina per les meves filles, a les que he volgut traslladar tota la meva passió per commemorar les il·lusions, que són el motor de gairebé tot el que fem i sense les quals es fa molt difícil viure amb entusiasme, per aquesta raó el dia de Reis és tan especial, perquè ens ensenya i ens demostra que si ho desitgem sempre podrem incloure la màgia a les nostres vides.