Ja fa cinc mesos que el terra va llençar les seves sacsejades assassines, es va obrir amb ganes d'engolir els haitians i deixà Port-au-Prince i la resta d'Haití més potes enlaire del que ja estaven. ¿Resta alguna cosa per dir? Hi ha qui sembla condemnat a patir. Hi ha ter- res que no tenen somnis, que tremolen de por. Si s'hagués de posar una imatge a la pobresa, si volguéssim passar d'un concepte abstracte a una realitat visual, la millor manera seria mostrar una fotografia d'Haití. Un país tan vulnerable que no ser pobre en aquell cantó del Carib suposa ser una sospitosa d'insolidari.

El terratrèmol va treure la malmenada màscara de no pobresa i, de cop i volta, molts van descobrir, mentre dinaven o sopaven a casa seva, que la misèria és una companya de què és molt difícil desempallegar-se. Encara hi ha temps per renéixer, per cavalcar sobre la fam i el fer ro. I tot es va posar em marxa, ja teníem una altra emergència. Durant uns dies no passava res més al món que el maleït terratrèmol i la televisió, amb el seu afany didàctic, ens instruïa i coneguérem moltes coses sobre el tros d'illa caribenya que ocupaven els haitians. Una vida aturada per la desolació. No sense dificultats arribaren les primeres ajudes als haitians. Tres setmanes després, algunes zones devastades no havien pogut gaudir de cap ajuda i la desesperació aflorà arreu.

Encara hi ha temps d'esborrar la por i la destrucció. Ens férem solidaris d'emergència i els nostres diners (menys dels necessaris per una catàstrofe d'aquesta magnitud) començaren a volar cap al Carib. Arreu aparegueren moltes iniciatives, al mateix temps que les imatges desapareixien a poc a poc de les televisions. I l'emergència es va diluir en el nostres ulls i passà a ser un record. Sabem quan comença una emergència però no quan s'acaba. N'hi ha que viuen en un estat d'emergència permanent, com els haitians. La seva emergència no ha acabat. Les iniciatives continuaren i Intermón Oxfam va recollir la dels cantants hispans que llençaren una cançó, que es deixa sentir als 40 principals: Ai Haití.

Historiador. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.