Joan Jiménez

Aquesta setmana es va fer pública la donació de 16.000 euros per part d’Andorra al Programa Mundial d’Aliments (PAM) de les Nacions Unides (ONU), que s’invertiran en projectes a Algèria i Mauritània. Alguna vegada he sentit alguna pregunta com: «per què donen diners a l’altra punta del món quan es podrien invertir aquí al país?». En aquest breu espai, em disposo a donar resposta a aquest tipus de dubtes utilitzant d’exemple aquesta donació.

Per començar, les ajudes per a la cooperació internacional pel desenvolupament tenen diverses raons de ser. Per un costat, la solidaritat entre els pobles (i això, no és un simple eslògan). Quan succeeix una catàstrofe humanitària de qualsevol tipus, és necessari en múltiples vegades fer crides d’emergència a la comunitat internacional. En aquestes situacions, els altres països mostren la seva pròpia identitat a l’exterior en un escenari d’extrema necessitat. Les aportacions que es fan són una mostra dels valors d’un país en l’esfera internacional, i Andorra ha de saber mostrar els valors de solidaritat que tants ciutadans del nostre país abanderen. A més, convé tenir present què passaria si el Principat fos la víctima d’una catàstrofe.

Posaré un exemple recent; les vacunes per a la Covid. Andorra, en ser un estat de petites dimensions, no podia arribar a un contracte de subministrament amb grans companyies farmacèutiques com Pfizer pel petit nombre de dosis que necessita, la grandària del mercat i la no disponibilitat de dosis extra fora dels grans contractes en mig d’una greu crisi sanitària. En aquells moments, va ser clau la cooperació amb Espanya per aconseguir les vacunes que ens van permetre superar la pandèmia.

Entrant en detall dels projectes als quals s’han donat suport del PAM, hi ha el suport alimentari als camps de refugiats sahrauís a Algèria. Aquest col·lectiu ha estat especialment sensible als efectes de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i la inflació, fenòmens que han provocat una situació d’inseguretat alimentària en una comunitat ja molt vulnerable. L’ajuda d’Andorra anirà destinada a l’assistència nutricional i a l’ajuda pel desenvolupament d’agricultura de subsistència adaptada a l’entorn desèrtic. Aquest segon punt em sembla de gran rellevància, ja que el Principat fa anys que atorga aquest tipus d’ajuts que permetin als sahrauís poder desenvolupar mètodes de subsistència que siguin sostenibles en el temps i adaptats al clima, enfocament que em sembla més que necessari, però que necessita ajudes per al seu impuls com les que s’han donat aquesta setmana.

D’altra banda, s’ha donat suport a l’assistència alimentària a 5.500 alumnes refugiats de zones en conflicte a escoles de Mauritània perquè puguin tenir un àpat diari. Aquest enfocament també resulta encertat, ja que moltes vegades l’ajuda humanitària vol ser més ambiciosa d’allò que realment necessita i no s’assoleixen resultats satisfactoris. En aquest cas, crec que té una utilitat estratègica aquesta acció, ja que, per un costat, pal·lies els problemes de fam que tenen comunitats d’acollida a causa de la manca de recursos i l’elevat volum de persones necessitades. De l’altra, en atorgar un àpat assegurat als infants cada dia, les famílies saben que el seu fill/a podrà menjar si va a l’escola i preferiran que acudeixi al centre educatiu a estar obligats al fet que l’infant no acudeixi a classe i s’hagi de buscar una feina (amb la perillositat de què es produeixi en condicions d’extrema precarietat o inclús d’esclavitud) per a obtenir aliments. D’aquesta forma, dones un impuls a la lluita contra la fam i a l’educació amb una sola acció.

Finalment, voldria fer una especial menció a ONGs que tenim al Principat que fan una tasca magnífica també en aquest àmbit. Destacaria especialment, des del meu coneixement personal i sense ànims de treure mèrit a les altres entitats, a Cooperand AMB Llatinoamèrica, qui fa anys que treballen a Santa Cruz, Bolívia, per a defensar i atorgar oportunitats a infants i dones en vulnerabilitat. Per tot això, animo a continuar impulsant l’ajuda andorrana arreu del món.