Joan Jiménez

Acabem l’any tractant una de les temàtiques que han marcat amb més profunditat aquest 2023. La guerra de Gaza està arribant a uns nivells molt més perillosos dels que ens podíem imaginar en un inici, a més que, en aquestes darreres setmanes, s’estan produint atacs a vaixells comercials i petrolífers a l’estret de Bab al-Mandab, a la Mar Roja. Aquest pas és primordial pel comerç i l’economia internacional, i actualment seria una greu situació la interrupció del flux de mercaderies per aquest indret estratègic. Però, per què ens pot arribar a afectar tant? Què té a veure Gaza i Iran en tot això? Què s’està fent ara?

Per la Mar Roja, i concretament per l’estret de Bab al-Mandab passa un 12% del comerç mundial, xifra que es tradueix en 20.000 vaixells que transcorren aquesta ruta cada any. Amb aquestes dades, podem dir que es tracta d’un indret d’alt valor estratègic per a l’economia mundial, i a hores d’ara està sent una zona on s’estan produint constants atacs per part d’una de les faccions participants en la guerra civil de Iemen, els houthis. Aquesta facció està lluitant al seu país contra dues altres entitats com són el Govern de Iemen, suportat per Aràbia Saudí, i el Consell de Transició del Sud, que està ajudat pels Emirats Àrabs Units. Per la seva banda, els houthis reben l’ajuda de l’Iran, una altra superpotència de la regió, i es podria dir que depenen en gran mesura del seu suport per a poder continuar la lluita.

El cas és que l’Iran fa anys que organitza un eix d’aliances estratègiques contra Israel, conformat pels mateixos houthis de Iemen, Hamàs, que està combatent contra els israelians a Gaza, el grup terrorista de Hezbollah al Líban i grups milicians de Síria i Iraq. Per tal de pressionar a Israel a la guerra a Gaza, Iran ha ordenat als houthis dur a terme aquests atacs, per a tractar de pressionar a l’Estat d’Israel i a les potències occidentals envers la guerra que s’està produint a la franja de Gaza. Aquesta situació està provocant que moltes empreses comercials, com Hapag-Lloyd i Evergreen Line, hagin buscat rutes alternatives, i molt més costoses, que allarguen els viatges 10 dies més, incrementant així els preus. Per a tractar d’evitar aquests atacs i els greus impactes que poden tenir en l’economia mundial. Els Estats Units ha posat en marxa l’operació naval ‘Guardià de la Prosperitat’, amb una coalició internacional conformada pel Regne Unit, Bahrain, Canadà, França, Itàlia, Països Baixos, Noruega i les Seychelles. De moment, sembla que els resultats estan sent efectius, però la situació continua sent preocupant i es necessita que les empreses mercantils recuperin la confiança per a poder utilitzar la Mar Roja com a via marítima pels seus costosos vaixells.

Aquesta situació és altament preocupant en un escenari on ja tenim diverses problemàtiques que afecten els nivells d’inflació. La ressaca de la Covid-19 i la guerra d’Ucraïna han fet que tots a Europea tornem a veure què és l’increment generalitzat dels preus. A més, aquest escenari ja venia sent una preocupació generalitzada a causa del fet que encarem aquest 2024 amb una desacceleració econòmica molt delicada, que no permet gaires passes en falç. En paraules de l’economista en cap de l’FMI, Pierre-Olivier Gourinchas, «l’economia global està coixejant, no esprintant», apel·lant a què, tot i que la recuperació postpandèmica continua, el creixement mundial s’està desaccelerant, a més de caracteritzar-se per ser desigual amb un augment de les divergències entre les regions del món.

Aquesta situació no és aliena a Andorra. Al nostre país ens està afectant també en pròpia pell aquest alentiment de l’economia. Si bé crec que la gran majoria de ciutadans són conscients de la inflació que hem patit en els darrers anys, convé tenir també en compte la situació actual de l’economia i estar pendents de com es desenvolupen els incidents a la Mar Roja. En la darrera Enquesta de Clima Empresarial de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS), s’assenyala que factors com les pressions inflacionistes i l’encariment dels materials i les matèries primeres en sectors com la construcció (sent cinc de cada 10 empreses que indiquen problemes d’aprovisionament) estan produint un alentiment del creixement de l’economia andorrana. I si la conflictivitat continua en augment a la Mar Roja i continua impulsant la inflació, l’impacte pot ser de gran magnitud. No vull ser catastrofista, però no són les millors notícies per a començar l’any 2024.