Innocents
Dijous, dia dels Sants Innocents, ens vam llevar amb una notícia que tenia tots els números per ser la innocentada del dia. Important innocentada que, al final, sembla no ser-ho, tot transformant-se en una notícia de pena, una vegada més.
La terrible innocentada, que es materialitza cada dia de l’any, és veure l’execrable degradació del que està en boca de tots, dia sí i dia també: l’empastifada que suposa posar en circulació la democràcia quan està en mans de quatre espavilats amb aires de polítics.
I tot perquè hem perdut el sentit comú, i alguns la vergonya, que permet l’aplicació d’un instrument, òbviament imperfecte, és clar, de gestió de les relacions entre ciutadans, polítics i tothom qui vulguin pertànyer a un grup de convivència, amb condicions de respecte, d’honor i d’honestedat. Respecte, honor i honestedat, tres característiques que han gairebé desaparegut del codi de valors que conformen una persona amb tots els ets i uts. Allò que, com a exemple, permetia que els nostres avantpassats es comprometessin a tot el que fos necessari amb una simple encaixada de mans. Avui, ni tots els codis del Dret, un a sobre de l’altre, ni papers signats, ni contractes de cap mena, poden garantir que el respecte, l’honor i l’honestedat seran les guies del comportament adequat, el correcte, el que cal.
La innocentada, que no era, anava sobre les passades eleccions comunals. El conseller Enric Dolsa, sobre els dubtes d’Units per Ordino pel vot judicial, deia: «Avui ens sentim usurpats». Expressa que els drets del grup polític del qual n’és cap, i suposo que els de tots els ciutadans que van votar han estat vulnerats. Afegeix que sospita d’«anomalies» en les eleccions comunals i d’errades en el vot judicial i posa en dubte la netedat del procés que l’ha deixat al costat de l’oposició al grup dels taronges. Res a dir sobre les seves legítimes aspiracions a recuperar el càrrec que tan bé coneix.
Sobre el procés de votació a la batllia, Dolsa ha comprovat, diu, que s’han produït fets «anòmals». Un cop més, la sospita de manipulacions torna a estendre la seva obscura ombra per sobre el procés que, un cop més en poc temps, és posat en qüestió. Dolsa ha trobat «estrany» que, a requeriment, no els deixin veure els sobres del vot efectuat a la batllia i s’ha preguntat el «per què» a aquest rebuig. A parer seu, «si no hi ha res a amagar», el millor seria fer la verificació «per sortir de dubtes». Sentit comú.
«En el moment que no ens deixen veure coses, hi ha més dubtes». I té tota la raó. En el procés democràtic no hi cap la negativa a la resolució de qualsevol dubte que pugui sorgir. Els mecanismes han de ser prou adaptatius per a fer valer, prevaler, el concepte de neteja i claredat per sobre i per davant de tot i de tothom. Però, ara resulta que la Junta Electoral, o qui sigui que ha de decidir, diu que no cal. Que tot està bé. I no. Res està bé quan el que queda en un fet tan decisiu com unes eleccions, a part que algú «s’ha endut el gat a l’aigua», són les sospites i dubtes sobre el correcte funcionament d’una mecànica que afecta la interrelació de tota una comunitat.
En declaracions als mitjans, la cònsol Coma, sobre aquestes sospites diu: «Flac favor que li fem a la democràcia, que es facin aquestes declaracions. Realment em sembla una mica lamentable»... i amb aires de suficiència afegeix: «No es pot utilitzar el sistema democràtic quan a un li va bé i quan no li va bé dir que no serveix, que no és bo, no?»
Potser la senyora Coma no entén que el flac favor és no resoldre dubtes, no deixar les coses clares, quan tot és molt més senzill: maldar per revisar el que calgui tantes vegades com calgui. I afegeixo, senyora Coma, el que deia Juli Cèsar: «La dona del cèsar no només ha de ser honesta sinó també aparentar-ho».
Pel que fa a les declaracions de Dolsa, l’Àngel Mortés diu: «És molt legítim que si hi ha hagut algun dubte faci les accions que ha de fer prop de la Junta Electoral» i «respecta les decisions i drets de les persones, en aquest cas l’equip del senyor Dolsa». Les opinions de l’Àngel donen carta de valor al tarannà de sentit comú que gairebé sempre l’ha caracteritzat.
El pitjor de tot això és que, de la mateixa manera que les actituds i les maneres de fer dels que ens governen tenen més pinta d’un «escombrar cap a casa» i, fins i tot, de vegades, de tics dictatorials, aquest «modus operandi» s’ha encomanat al procés electoral, sigui quin sigui. El fet lògic i de sentit comú de fer-ho tot amb la màxima pulcritud, netedat i claredat possibles ja fa dies que s’ha esvaït. Ara tot destil·la una ferum de podridura inaguantable. Tot sembla desenvolupar-se en l’obscuritat dels despatxos particulars on es decideix el futur de tot un país amb consignes de tipus «m’ho passo tot per l’entrecuix».
Als que bramen, com l’Enric, per tal que la llum i els taquígrafs estiguin sempre presents a la vida política i social, els dic: endavant! Als que fan més valer el sentit comú que l’estultícia, com l’Àngel, els dic: gràcies, malgrat tot! Als ignorants els dic: estudieu! Als covards que sempre pensen en què els beneficiarà o perjudicarà, els dic: marxeu! Han passat dies i trobo que alguns estan molt amagats i callats. Potser preparar la festa de Cap d’Any no els deixa prou temps...
Warren Buffett acostuma a dir que «l’honestedat és un regal molt car, no l’esperis de la gent barata». Espero que els Reis siguin molt generosos repartint aquest regal. Bon any!