Natalia Mena

El temps ens atropella de forma vertiginosa de manera que novament han passat 365 dies, que cada gener semblen una eternitat, però que al desembre t’adones que han volat essent conscient que la vida avança sense fre, marcada per una sèrie de transformacions i evolucions en diverses àrees de la societat, que irremeiablement afecten la nostra existència. La sensació de velocitat és tan extrema, que sembla que faci segles que el 2022, tombant la vista enrere per aquestes dates, em quedava sense equip de redacció i amb la incertesa de si seria capaç de reorganitzar en tan poc marge una plantilla que es quedava orfe d’un dels departaments fonamentals per un mitjà de comunicació.

Va ser un moment realment complicat, perquè encaràvem una època, informativament parlant, bastant forta, amb dos períodes electorals nacionals i comunals al calendari així com una agenda temàtica que prometia obrir melons tan interessants com el de l’Acord d’associació amb la Unió Europea o l’esclat de la crisi de l’habitatge, entre d’altres els quals han acabat encetant un enorme debat i controvèrsia entre l’opinió pública. Avui en dia puc afirmar amb orgull que disposo d’un equip summament jove, acabat de sortir de la universitat, sense gaire experiència, però amb moltes ganes de desenvolupar la seva trajectòria professional, en un país que no és el seu i pel que han fet un esforç d’adaptació brutal, el qual desitjo agrair-los en aquestes línies, perquè han estat a l’altura de les circumstàncies, competint amb periodistes que porten 30 anys exercint al Principat els quals tenen un bagatge considerable a la vegada que disposen d’un coneixement profund i exhaustiu de la idiosincràsia andorrana.

Davant aquest panorama hem superat obstacles, compartit circumstàncies delicades i sobreviscut, malgrat els diversos intents així com atacs per desacreditar-nos o evidenciar les nostres mancances. No obstant això, hem continuat fent el nostre camí, treballant de valent per millorar alhora que per demostrar que agradi o no som un diari de referència al territori i amb un seguiment significativament important entre la població, no només la nacional, sinó sobretot la resident, que encara que no voti també compta i vol estar assabentada de totes aquelles decisions que finalment els concerniran així com dels diferents successos que es van produint en l’entorn o de documentar-se amb més minuciositat sobre personatges rellevants que formen part del món; cultural, esportiu, econòmic o social d’aquest microestat. Però al llarg d’aquests 12 mesos, a banda de la nostra vivència personal com a empresa sobre la qual tenia la necessitat de reflexionar i de fer balanç, perquè és un exercici que acostumo a realitzar quan arriba el final d’una etapa, el planeta ha experimentat canvis notables que han deixat una empremta que val la pena comentar.

Superada la pandèmia, l’actualitat no ens ha donat treva, de manera que no ha estat exempta de desafiaments com la situació més que preocupant de l’emergència climàtica, evidenciant l’esgotament dels recursos naturals i constatant que són finits, les tensions geopolítiques, els dos conflictes bèl·lics entre Rússia i Ucraïna, i Israel i Gaza, la inflació galopant que ha suposat una pèrdua de poder adquisitiu, que té a la classe mitjana absolutament asfixiada, per mencionar alguns dels problemes cabdals a nivell global, que ens estan donant veritables lliçons, per ensenyar-nos a construir un futur més resilient. Tot i això, també hem estat testimonis d’avanços tecnològics impressionants, que han impactat de forma extraordinària en el nostre estil de vida, feina o relacions. Des d’innovacions en intel·ligència artificial fins a autèntics descobriments en medicina o en matèria de sostenibilitat. La investigació científica ha continuat la seva frenètica activitat contra la lluita de malalties així com una encomiable tasca pel desenvolupament general del benestar, qüestions que malauradament no sempre ocupen els grans titulars o portades de la premsa i obertura d’informatius, perquè com ja sabeu, les notícies catastròfiques o apocalíptiques normalment venen i atrauen força més que els continguts positius. Tampoc voldria oblidar-me d’esmentar el progrés així com les reformes que s’estan implantant en termes de valors, inclusió, consciència social, modificacions en les dinàmiques familiars i reconduccions en l’educació per tal d’ajustar-la a la realitat present.

Si posem el focus a Andorra procurant fer un resum que no avorreixi a ningú, concretament han destacat la reelecció de Xavier Espot com a cap de Govern, el dirigent de DA ha començat el seu segon mandat amb majoria absoluta, oferint mà estesa a l’oposició, per consensuar objectius d’estat com l’acord amb la UE i el model de seguretat social. Al mes de novembre, la sobtada mort de Toni Martí, excap de Govern, deixa al país en xoc, que plora la pèrdua d’un dels seus ciutadans més il·lustres. Les comunals donen la campanada a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria amb uns resultats sorprenents, que confirmen la voluntat d’un relleu generacional, apostant per perfils més joves i dinàmics. 

Pel que fa a assumptes claus durant tot l’any, ha planejat l’ombra allargada de l’embolic de l’habitatge, que s’ha convertit en un malson per l’Executiu, que no ha acabat de trobar la solució, el que ha desembocat en manifestacions prou representatives com per fer saltar totes les alarmes. Respecte a les fites esportives, aquestes ens han deixat jornades de glòria com el tercer lloc de Joan Verdú en el gegant de la Copa del món de Val-d’Isère.

Per tant, es pot ratificar que l’any 2023 ha estat un capítol essencial en l’era contemporània ple de reptes i triomfs, que segurament si ens detenim un instant a analitzar amb calma ens proporcionaran l’oportunitat d’aprendre, de créixer i de preparar-nos per afrontar els nous dilemes que el destí ens tingui previstos. Així que aprofito per desitjar-vos un feliç 2024!!! La resta ja és història.